El govern socialista de Pedro Sánchez està estudiant la retirada de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. La ministra d'Industria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha valorat la proposta aquest diumenge, en sortir d'una visita rutinària a Soto del Real. La ministra ha volgut recordar que els socialistes ho han estat treballant des de fa temps.

Maroto ha assegurat que, ara per ara, el govern espanyol no ha pres "cap decisió" encara sobre la retirada de les restes del dictador, però ha recordat que "com a socialistes han defensat la retirada, així que suposa que es farà" ha assegurat a les portes de la presó. La ministra ha explicat que "es determinarà en funció de l'oportunitat, o no, de què es pugui portar a terme".

Una nova llei de Memòria Històrica

Aquest passat dissabte, el secretari de Justícia del PSOE, Andrés Perelló, va anunciar que dilluns proposarà a l'executiva federal socialista una nova llei de memòria històrica, que recolliria entre un dels seus punts la retirada de les restes de Franco.

Reyes Maroto no ha volgut valorar una reforma de l'actual llei, ja que "no forma part de l'executiva federal" però ha assegurat que aquesta modificació s'anirà concretant "a mesura que es vagi coneixent".

La llei que va aprovar José Luis Rodríguez Zapatero el 2007 va ser derogada per Mariano Rajoy al deixar-la, literalment, en un calaix sense cap partida pressupostària assignada. El maig del 2017, però, el PSOE va portar al Congrés dels Diputats la proposta de retirada de les restes del dictador i va ser aprovada pels vots de Ciutadans, Unidos Podemos i el mateix PSOE.

Una de les mesures estrella de Pedro Sánchez

Segons ha informat El País, la retirada i trasllat de les restes de Franco formava part de la proposta de reforma integral de la llei de memòria històrica que el mateix president socialista va presentar el desembre a Paterna, on es creu que van ser afusellades unes 2.000 persones.

La nova llei vol il·legalitzar fundacions com la Fundación Francisco Franco, que les exhumacions de les fosses comunes passin a ser polítiques públiques, prohibir l'apologia al feixisme i plantejar anul·lar els judicis del franquisme, com ja va fer el Parlament de Catalunya.