El govern espanyol ha cedit finalment a la pressió del PP i tramitarà les mesures anticrisi com a projecte de llei. El PSOE ha multiplicat els contactes d'última hora per aconseguir suports que li permetin convalidar el decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna, però els números no li surten.

Un possible no d'ERC i del PP deixaria en una situació molt precària l'aritmètica dels socialistes. Per aquest motiu, fonts de Moncloa han anunciat que l'executiu està disposat a tramitar el decret com a projecte de llei, una via per seduir els grups, que podrien introduir modificacions al text durant la tramitació. Tot plegat a menys de 12 hores de l'inici del debat que tindrà lloc aquest dijous a partir de les 9 del matí al Congrés.

Per ara disposen del suport dels seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 4 del PDECat, 2 de Més País, i els de Compromís, Nueva Canaria i Coalición Canaria, a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 169 vots, set per sota la majoria absoluta. Necessiten el suport extra d'alguna de les altres forces.

Malgrat els contactes d'última hora del ministre Bolaños amb els grups parlamentaris, a priori l'executiu espanyol toparà amb el no dels 9 diputats de Cs, els 52 de Vox i els 2 de la CUP. Falta per aclarir el vot del PP (88), ERC (13), Bildu (5), Junts (4), Terol Existeix (1), PRC (1), BNG (1), i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero i el diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten "no", sumen 179 vots, tres per sobre la majoria absoluta.

L'aritmètica pot deixar el decret en mans d'una eventual abstenció o vot afirmatiu del PP. Els populars han enviat una carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, on li reclamaven una "negociació urgent" per incloure al decret el pla de rebaixa fiscal que impulsa Alberto Núñez Feijóo. Segons els populars, si hi ha un acord previ, les mesures es poden concretar després durant la tramitació del decret com a projecte de llei.

L'escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l'hemicicle durant la votació.

Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa hagi encès encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l'espionatge del CNI als líders independentistes.

La ministra ha assegurat durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a "víctimes", i ha preguntat "què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?"

ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l'operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.