Després de mesos sense concrecions, el govern espanyol planteja ara accelerar la reforma del codi penal per rebaixar les penes previstes pel delicte de sedició, tal com ha avançat El País. La reactivació d'aquesta via, que té en Podem i els comuns els grans avaladors, s'abordarà en paral·lel a l'aprovació dels indults per als presos polítics. De fet, la Moncloa preveu que aquesta reforma serveixi per reforçar la mesura de gràcia, que serà parcials i vinculats a la no reiteració del delicte. La reforma de la sedició serviria per suavitzar a la meitat el càstig previst per a aquest delicte, argumentant que és excessiva. La sedició està penada ara entre 8 i 15 anys de presó. 

El govern espanyol vol evitar que la sala tercera del Tribunal Suprem tombi l'indult. El PP i Vox presentaran recurs contra la decisió de l'executiu i ja han amenaçat d'encendre els carrers en contra del perdó als líders independentistes. Per reforçar els arguments de l'indult hi haurà la reforma del codi penal i concretament del delicte de sedició, un dels delictes que va servir per condemnar els presos polítics a penes d'entre nou i tretze anys de presó, juntament amb la malversació. Aquesta reforma s'havia d'abordar abans d'acabar l'any passat i fins ara ha quedat aparcada. Ara, el Ministeri de Justícia es planteja portar-la al consell de ministres en les properes setmanes, abans fins i tot de l'aprovació dels indults, prevista per abans de l'estiu. 

La reforma de la sedició, tal com la planteja el govern espanyol, permetria adequar aquest tipus delictiu als estàndards europeus i també facilitaria l'excarceració dels presos, que porten quasi quatre anys a la presó. Amb una reforma d'aquest tipus sobre la taula, sosté la Moncloa, és més senzill defensar un indult que, a la pràctica, tindria el mateix efecte. Ja fa temps que el govern espanyol defensa la necessitat d'una reforma del codi penal, tot i que els calendaris que ha plantejat fins ara no s'han complert. Aquesta via s'hauria d'aprovar al Congrés amb els vots que ja van permetre a Pedro Sánchez accedir a la Moncloa. 

Part de l'independentisme veu amb bons ulls qualsevol via que permeti la sortida dels presos de la presó. Altres sectors recelen d'aquesta opció, que suposaria "desactivar" el procés, tant a l'interior com a nivell internacional. La majoria del moviment defensa que la solució al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat passa per l'amnistia i l'exercici del dret a l'autodeterminació, que ara mateix no té recorregut.

El govern espanyol ha descartat abordar una llei d'aquest tipus perquè sosté que és inconstitucional. Les majories actuals al Congrés fan inviable aquesta opció. Actives, i amb possibilitats d'èxit en un termini curt, hi ha, ara mateix, els indults i la reforma del codi penal, que afavoriria els 12 condemnats per l'1-O al Tribunal Suprem, però no la resta dels 3.000 represaliats per la causa del procés.