El Govern de Pere Aragonès només compta amb el suport parlamentari dels 33 diputats d'ERC des del trencament de l'executiu de coalició amb Junts, però verbalitza -almenys en públic- que té capacitat per aprovar uns nous pressupostos. I, malgrat la falta de suports a la cambra, manté el PSC fora de l'equació dels comptes. Ho ha deixat clar l'executiu en les últimes hores, quan ha insistit que la "prioritat" és validar els comptes amb Junts i En Comú Podem i, en el cas que fos possible, també amb la CUP. Els anticapitalistes, però, ja se n'han despenjat, fins al punt de plantar les conselleres de Presidència i Economia, Laura Vilagrà i Natàlia Mas, en la ronda de contactes per estudiar escenaris pressupostaris.
"Les majories existeixen", afirmava Aragonès al Parlament el 19 d'octubre passat per minimitzar la debilitat parlamentària del Govern i transmetre que el projecte de pressupostos podia tenir recorregut. Dues setmanes després, les majories no han emergit. Junts no mostra senyals d'apropament, tot i assegurar que afronten les converses iniciades aquest dimecres a la tarda amb "responsabilitat". I En Comú Podem, més receptiu davant una eventual negociació i el primer grup parlamentari que s'ha assegut amb Vilagrà i Mas -unes hores abans que Junts, ha estat el torn dels diputats Joan Carles Gallego, Marc Parés, David Cid i Susanna Segovia-, no pensa entregar xecs en blanc, tot i haver estat el soci que va aprovar els comptes vigents. Era esperable també un discurs opositor de la CUP, allunyat d'Aragonès, a qui no atribueix "voluntat real" de negociar. A Palau ha sobtat, però, la contundència del relat dels anticapitalistes, tenint en compte el to emprat en altres contactes discrets.
Els números, de moment, no li quadren a Aragonès. Però els detalls evidencien que ERC intentarà evitar l'erosió política que significa acostar-se al PSC. La ronda de contactes amb els grups parlamentaris que el president de la Generalitat va anunciar divendres passat, després de reunir-se amb Salvador Illa, no han començat pels socialistes. De fet, la formació d'Illa no mantindrà una trobada formal amb el Govern fins la setmana que ve, quan les conselleres de Presidència i Economia ja hauran temptejat els representants de Junts i els comuns. El PSC pretenia que l'ordre respongués al pes parlamentari de cada formació, un precepte que no s'ha complert. Fonts governamentals recorden que "tenia tot el sentit" prioritzar qui va votar la investidura i va facilitar l'aprovació dels últims pressupostos.
El pla d'ERC no passa per una fotografia amb el PSC per completar el suport als pressupostos. Fonts de la cúpula republicana admeten a NacióDigital que, si els comptes acaben depenent dels socialistes, la possibilitat d'una pròrroga no és descartable. "No és l'escenari ideal", afegeixen veus governamentals. El discurs públic passa, però, per la viabilitat d'una majoria parlamentària. "El Govern està convençut que l'exercici de responsabilitat que el país necessita es farà", ha exposat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa a Palau d'aquest dimecres. No ha citat el PSC; només Junts, En Comú Podem i la CUP. Preguntada pel rol dels socialistes, Plaja ha recordat que "queden dies per poder afinar" la negociació amb els grups amb qui l'executiu es pot entendre.
[noticiadiari]2/241585[/noticiadiari]
En l'últim contacte entre Aragonès i Illa -divendres passat-, el president de la Generalitat va ser "exigent" amb el líder socialista en aquelles qüestions en què el PSC té capacitat d'influència a Madrid, com la situació a Rodalies -el Govern en reclama el traspàs complet-, i les ajudes al sector de l'automòbil. En la confrontació parlamentària, Illa ha combinat la mà estesa per validar els comptes públics amb missatges que han burxat en la debilitat d'ERC al Parlament.
Les converses pels pressupostos catalans mantenen un fil de connexió amb el diàleg que està mantenint el Govern i la Moncloa per la reforma de la sedició. Unes converses que Aragonès voldria que donessin fruits abans d'acabar l'any. De fet, està pactada una reunió de la taula de diàleg en el tram final del 2022 i la carpeta de la sedició és la més treballada, per bé que l'executiu aposti per la discreció. "Qualsevol declaració del Govern ajudaria poc o gens", ha admès Plaja aquest dimecres. La portaveu ha argumentat que el divorci entre el PSOE i el PP -concretat en el trencament del pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)- no tindrà "cap efecte" en les negociacions de la taula de diàleg. De moment, tot i la pressió dels populars, Pedro Sánchez no ha desat al calaix la reforma de la sedició.
El Govern manté el PSC fora de l'equació dels pressupostos
Política
L'executiu d'Aragonès prioritza les converses amb Junts i els comuns per explorar suports als comptes mentre que la CUP se'n despenja; l'escenari d'una pròrroga no està descartat
- Pere Aragonès i Laura Vilagrà, aquest dimarts al Palau de la Generalitat. -
- Govern / Rubén Moreno
ARA A PORTADA
-
Política Més llibres i més càlcul mental: Govern i oposició exploren com revisar el model per reflotar l'educació Bernat Surroca Albet
-
Política La Paeria prohibeix l'ús del vel integral als carrers amb els vots de PSC, Junts i Vox Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política Junts torna a negociar amb el govern espanyol per desbloquejar el decret antidesnonaments Natàlia Pinyol
-
Política Els alumnes de Harvard interpel·len Sánchez pel Marroc i els casos de corrupció de la seva família Neus Climent / Agències
Publicat el
02 de novembre de 2022 a
les 17:45
Et pot interessar
-
Política
El jutge deixa en llibertat el «cervell» financer d'una xarxa criminal vinculada al cas Plus Ultra
-
Política
El nou director general dels Mossos, condecorat per la Guàrdia Civil
-
Política
Illa es reuneix amb els partits per abordar un «acord de país» en educació
-
Política
Un congrés provincial sota control i angoixa camí de les municipals: què passa al PP català?
-
Política
«Es va apartar de la finalitat de la llei»: el TC esmenarà el criteri del Suprem amb l’amnistia
-
Política
Rufián afirma que és «un error» que el govern espanyol negociï amb Junts els «límits» de les polítiques d’habitatge
