Fins no fa gaire, el dèficit fiscal de Catalunya decidit -de forma estructural- per l'Estat era matèria d'assaig per part dels experts i un argument clàssic del catalanisme, acostumat a aquest tipus de combat des que Rubió i Ors va entregar el Memorial de Greuges a Alfons XII.

A nivell empíric, els efectes d'aquest drenatge de recursos es manifestava en positiu en unes autovies espectaculars i gratuïtes que travessen territoris molt poc poblats, serveis de transport metropolità de luxe a Madrid i una xarxa de gran velocitat ferroviària que permet arribar des de l'estació d'Atocha fins a qualsevol punt al mapa.

Però la crisi ha endurit el sistema i ara el dèficit fiscal comença a generar efectes en negatiu sobre l'estat del benestar a Catalunya. L'Estat es manté impassible i continua invertint quantitats enormes de diner públic en projectes com el TGV a Extremadura o Galícia, mentre la societat catalana veu amb aprensió com la sanitat i l'ensenyament entren en un procés incert de desballestament.