Com en el mite de la caverna, el PP/PSOE i la major part de l'opinió pública espanyola es troben mentalment captius de la representació que reben de la realitat exterior, en forma d'ombres deformades. Tot el que veuen i llegeixen a través dels seus mitjans de comunicació els confirma que han de quedar-se quiets, que han de resistir immòbils i que, sobretot, no han de buscar cap explicació al món exterior.

Els mitjans de comunicació de tot el món, sense excepció, tracten el procés català en paral·lel al d'Escòcia, com és lògic. Però a Madrid no. Allà Catalunya continua essent exactament igual a Múrcia o La Rioja i si això s'intenta canviar cal suspendre l'autonomia catalana i ficar Mas i el seu govern a la presó. Passa el mateix amb la pau a Euskadi. A qualsevol lloc del món seria objecte d'un seguiment acurat, amb negociacions i propostes per assegurar la fi de la violència. Però tampoc. A Madrid la política basca la dirigeix l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que exigeix "una victòria amb vencedors i vençuts", mentre tots plegats defensen la memòria del franquisme. La caverna és una caserna.

El cas és que, a Espanya, Plató i el món els importen un rave. Al PP/PSOE, continuen dins la caverna contemplant, estàtics, les ombres que els projecten El Mundo i El País i creient que es tracta de la realitat... Mentre, a l'exterior i sota la llum del sol, els partits catalanistes ja no miren enrere. I els bascos busquen l'escletxa per fugir.