El govern gibraltareny llança uns quants blocs de formigó a l'aigua i Espanya munta una escandalera de proporcions intercontinentals, amb apel·lacions a les Nacions Unides, si cal. Però el festival s'organitza contra Londres, sense ni una sola referència als gibraltarenys. El Parlament de Catalunya acorda "iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu" i Madrid aparenta no donar-li cap importància perquè és una afirmació dels catalans que, igual que els gibraltarenys, tampoc no existeixen políticament per a Espanya.

Deixant a banda qüestions de tàctica diplomàtica, queda clar que l'estat espanyol té greus dificultats per encarar els problemes quan aquests tenen origen en la voluntat democràtica dels pobles. Tant els gibraltarenys com els catalans es consideren a si mateixos, majoritàriament, com a subjectes polítics que tenen el dret i la voluntat de decidir quin ha de ser el seu futur. Per contra, Madrid nega l'existència d'ambdós pobles i actua exactament igual com si ni a Catalunya ni a Gibraltar no hi visqués ningú.

El problema per a Espanya és que fer veure que els gibraltarenys i els catalans no existeixen equival a ignorar la democràcia. I cap estat del món occidental no pot pretendre administrar uns ciutadans que el consideren il·legítim. A l'Argentina ja li van fer saber i Espanya va camí de comprovar-ho.