PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP han tancat un acord sobre la llei de memòria democràtica, que fixa un termini d'un any per retirar el monument franquista de Tortosa i de dos anys per a la resta de simbologia franquista de l'espai públic. La normativa estableix multes per enaltiment del franquisme i danys a espais de memòria que van de 200 a 150.000 euros. La llei també preveu crear la comissió tècnica de memòria, que tindrà dos anys per fer un informe amb conclusions per reparar les víctimes. Es tracta, d'una mena de comissió pel dret a la veritat. La Junta de Portaveus ha inclòs la votació final de la llei de memòria al ple de la setmana que ve, però es podria demorar si algun grup la porta al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

Segons han explicat els grups signants de l'acord, el termini temporal de la llei va des del 14 d'abril del 1931, amb la proclamació de la República, fins al 1980, quan es van celebrar les primeres eleccions catalanes. Així i tot, la llei obre la porta a fer una altra legislació més endavant sobre memòria democràtica i víctimes de la repressió a partir del 1980. La norma no només estableix terminis per treure la simbologia franquista de l'espai públic sinó també inclou retirar les distincions i medalles a les persones que van donar suport al franquisme.

A més, fixa un termini específic per a la retirada del monument franquista de Tortosa, que ha estat motiu de litigi judicial. Segons els grups que han acordat la llei, s'ha decidit el termini d'un any perquè s'ha de fer la licitació per treure'l i també s'ha de tenir en compte el cabal de riu Ebre per fer efectiva la seva retirada. Concretament, la llei estableix que "el departament competent en matèria de memòria democràtica ha de fer en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la llei tots els tràmits i treballs necessaris per a culminar la retirada del monument franquista de Tortosa situat al riu Ebre".

Oficina de suport a les víctimes i comissió tècnica

La llei de memòria inclou la creació d'una oficina de suport a les víctimes amb la voluntat de donar-li un marc legal independentment de qui governi en cada moment. I la norma també fa referència específica a les víctimes del Patronato de la Mujer i fa un reconeixement del poble gitano com a víctima del franquisme. Pel que fa a la comissió tècnica de memòria democràtica, la llei estableix que es constitueixi en el termini de sis mesos. Es tracta, "d'un organisme de caràcter acadèmic, temporal, extrajudicial i independent, amb la finalitat de contribuir a l’esclariment de les violacions dels drets humans perpetrades durant la guerra del 1936 al 1939 i la dictadura franquista".

La llei també especifica que la comissió "vol afavorir la convivència democràtica per mitjà de la recepció de testimonis, informació, documents i altres antecedents que permetin, amb objectivitat i imparcialitat, d’elaborar conclusions i recomanacions per a reparar les víctimes i les persones represaliades i evitar la repetició de les dites violacions". D'altra banda, la llei de memòria preveu crear un nou cens de la simbologia republicana retirada.

Règim sancionador de fins a 150.000 euros

Pel que fa a les multes, el text estableix sancions de 200 a 150.000 euros, segons siguin considerades lleus, greus o molt greus. Per exemple, obrir una fossa comuna sense autorització o fer enaltiment del franquisme suposaria una sanció molt greu. La llei s'empara en la vulneració de la dignitat de les víctimes per considerar com una sanció greu la simbologia franquista. Així i tot, es tracta de fets que no estan tipificats al Codi Penal.

Algunes de les accions punibles són expressions ofensives cap a víctimes de la Guerra Civil o la dictadura franquista; celebrar actes i homenatges d'exaltació individual o col·lectiva del cop d'estat de 1936 i de la dictadura franquista; així com causar danys en espais de memòria com fosses, rètols o altres elements de senyalització.

Via Laietana com a espai de memòria

Des de Junts, defensen que és la millor llei de memòria democràtica possible tenint en compte l'aritmètica parlamentària actual encara que tenen alguns recels pel que fa a la "visió política" de la norma. Juntament amb la CUP han proposat que la llei inclogui, a través d'una disposició addicional, que la prefectura de la Via Laietana es converteixi en un espai de memòria, en la línia dels pronunciaments del Parlament aprovats en diverses mocions o propostes de resolució. Concretament, la llei insta el Govern a demanar-ho a l'executiu espanyol, que és qui en té la competència.

La intenció de la llei és unificar les normatives vigents en matèria de memòria històrica- la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de Fosses (2009) i la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del franquisme (2017)- en un únic text legal. De fet, des del 2012 hi ha hagut diversos intents al Parlament per fer una llei de memòria integral, que englobi la legislació dels últims anys i "completi els buits".

Pròxims passos al Parlament

Dijous que ve està previst que la llei s'aprovi en comissió parlamentària, que és el pas previ perquè es pugui votar definitivament al ple del Parlament. Un cop el text aprovat en comissió s'hagi publicat s'obrirà un termini de tres dies perquè els grups parlamentaris puguin recorre la llei al CGE. Ho poden fer a petició de dos grups o un mínim de 14 diputats. Vox ja ha avançat que no acudirà al CGE, per tant, caldrà esperar a conèixer les intencions del PP, que es vol esperar a l'aprovació de la llei en comissió per decidir.

En cas que la llei de memòria no vagi al Consell de Garanties, es podrà aprovar al ple de la setmana que ve previst del 20 al 22 d'octubre. Els grups que han arribat a un acord en ponència hi votaran a favor i han decidit retirar les esmenes que havien presentat de manera individual i que no han pogut ser transaccionades amb els altres grups. El govern presidit per Salvador Illa va aprovar el projecte de llei el 10 de desembre del 2024 i dos mesos després, el 27 de febrer del 2025, el text va superar el debat a la totalitat al Parlament. La norma que es va registrar al Parlament és la mateixa que ja va impulsar l'executiu de Pere Aragonès, però que va decaure per l'avançament de les eleccions.