Aquesta legislatura, que porta mesos agonitzant, ha acabat amb una gran estupidesa. La llei que empara els correbous és, de cap a peus, un monument a la petitesa intel·lectual dels nostres polítics, a la por instintiva que els provoca prendre alguna decisió amb una mínima audàcia, a l'horitzó curtet i covardot del catalanisme oficial.

Als Il·lustres Senyors i Senyores que ens representen els van tremolar les cames quan un moviment ciutadà els va posar les signatures contra les curses de braus al davant i, en l'últim moment, van haver de triar entre contrariar els 400 abonats de la Monumental o l'opinió pública catalana. I, esclar, en aquell context, van haver de fer un pas endavant. Però dos mesos més tard, quan pensen que ja no els veuen els periodistes estrangers, s'han afanyat a confortar els estius d'un grapat de joves dipsomaníacs que es veu que riuen molt en unes activitats que van de tibar-li la cua a un bou fins a encendre-li les banyes.

Si uns quants joves de l'Ebre (o d'on sigui) s'avorreixen, que els ajuntaments els organitzin curses de sacs, un partit de solters contra casats o un concert dels Pets, que és el que fan a tot arreu sense emprenyar ningú, persona o animal.

Però el pitjor de tot és que Catalunya, com a nació, ha perdut la raó. Ja no podrem dir que aquesta societat té un nivell d'exigència ètica superior, ni que hi ha una sensibilitat pública equivalent a la dels països socialment més avançats. En definitiva, el Parlament, ahir, va donar la raó als tertulians d'Intereconomía. Així que enhorabona per la proesa, especialment als diputats de CiU i ERC.

Sort que almenys els diputats d'ICV van salvar l'honor de la política. Que consti negre sobre blanc.