No és cap broma: Bildu té possibilitats de guanyar les pròximes eleccions basques. Ja governa la Diputació Foral de Guipúscoa i ocupa les alcaldies d'un centenar llarg de municipis, Sant Sebastià entre ells. A més, com a criteri general, ha impedit, on era possible, governs on hi participessin el PSOE o el PP, tot complementant majories per a l'elecció d'alcaldes del PNB o Aralar encara que, acte seguit, hagin passat a l'oposició.

La política basca és d'una gran complexitat i l'èxit de Bildu s'explica per raons molt diverses. Però una d'elles és que la creació d'aquest nou actor polític s'ha fonamentat en la generositat. Eusko Alkartasuna, Alternatiba, l'esquerra abertzale i molts independents han aconseguit subordinar qualsevol interès personal o de partit a l'objectiu essencial: que es reconegui el dret a decidir dels bascos.

Organitzar una plataforma política d'aquestes característiques és molt difícil i requereix grans renúncies a moltes persones i col·lectius. Per posar un exemple estructural, la totalitat dels alliberats -treballin en les institucions o els partits i sigui quina sigui la seva funció- cobren el mateix: 30.000 euros bruts anuals. Un salari digne, però no una moma.

Tot això passa mentre Patxi López escura els últims instants de la seva jugada patètica. El pacte nacionalista PSOE-PP haurà acabat generant una majoria aclaparadora de les forces basques.