22
de maig
de
2018, 10:15
Actualitzat:
10:42h
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha anunciat aquest dimarts que l'assemblea -congrés- del partit se celebrarà els dies 20, 21 i 22 de juliol a Barcelona
Pascal, acompanyada de Neus Munté, David Bonvehí, Mercè Conesa, Maria Senserrich i Lluís Font -tots ells membres de la cúpula-, ha indicat que es tracta d'un moment en què ja es pot activar el mecanisme per convocar el congrés. El consell nacional de dissabte servirà per avalar que els dies 20, 21 i 22 de juliol se celebri el conclave.
"Cal sotmetre a consideració dels associats la feina feta. També pels càrrecs de territori. Anem a considerar tots els lideratges. Creiem que hem de poder fer les dues coses. Inicialment es plantejava com una assemblea només de context ideològic. Creiem que, vista la situació política i la força que ha d'agafar el partit, creiem que hem de fer aquest exercici a nivell intern en un context d'eixamplament. Fer un bon congrés que sumi i que no ens porti a les típiques batalles més internes. Hem de pensar en gran en tots els àmbits", ha recalcat Pascal, que ha defensat la feina feta per la cúpula.
"No ens vam posar en una dinàmica interna fins que no hi va haver president", ha apuntat en relació a la investidura. "Toca rellançar aquest projecte polític", ha destacat. "Esperem resultats ambiciosos, i ens la plantegem amb ganes d'eixamplar el projecte", ha indicat la coordinadora general, que ha admès que cal adaptar l'estructura orgànica de la formació en un moment d'exili i de presó. En un context d'assemblea, ha dit, l'actual direcció pot seguir endavant. "Això s'ha de cenyir, també, als lideratges territorials", ha ressaltat.
Conesa, presidenta del consell nacional, ha indicat que "per complir els estatuts" el congrés ha de ser "ideològic", però ha indicat que al llarg dels propers mesos caldrà detallar l'abast exacte de l'assemblea, que serà oberta i no de delegats. El reglament l'haurà d'avalar el consell nacional, que es reuneix aquest dissabte.
Moviments soterranis
Els moviments congressuals fa mesos que bullen al partit. El senyal més evident va ser un sopar de noranta quadres de la formació reunits a Rubí a principis de mes, en el qual es va arribar a dues conclusions: cal que el congrés del juliol sigui també de càrrecs -no només ideològic-, i cal una major integració amb Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura que va permetre a Carles Puigdemont obtenir la victòria en clau independentista a les eleccions catalanes del 21 de desembre. El corrent Moment Zero, liderat per Miquel Buch i que integra diversos alts càrrecs de l'etapa d'Artur Mas a Palau, va ser el promotor de la trobada, que va generar inquietud en la cúpula del PDECat.
El nom escollit pels crítics a l'hora de plantar cara a l'actual direcció és el de Joan Ramon Casals, que va ser diputat fins a l'octubre i que en les dues últimes legislatures ha exercit com a alcalde de Molins de Rei, tot i que no es presentarà a la reelecció. Casals va tenir responsabilitats en la direcció de CDC sempre sota la direcció de veterans com ara Francesc Homs i Lluís Corominas. També va ser dels que va amenaçar amb estripar el carnet del PDECat si Puigdemont convocava eleccions i descartava declarar la independència, una decisió que finalment no va materialitzar.
Conesa, en el torn de preguntes, ha considerat "extemporani" que Casals aspiri al càrrec de coordinador general, perquè l'actual responsable -Pascal- té un mandat de quatre anys dels quals ja en porta dos.
Suport als consellers
Pascal també ha volgut donar suport als consellers empresonats i exiliats que han estat nomenats per Quim Torra com a membres del nou Govern. "La voluntat expressada pel poble a les urnes no es pot modificar", ha recalcat la coordinadora general del PDECat, que ha demanat al "tripartit del 155" que deixi treballar el futur executiu.
Pascal, acompanyada de Neus Munté, David Bonvehí, Mercè Conesa, Maria Senserrich i Lluís Font -tots ells membres de la cúpula-, ha indicat que es tracta d'un moment en què ja es pot activar el mecanisme per convocar el congrés. El consell nacional de dissabte servirà per avalar que els dies 20, 21 i 22 de juliol se celebri el conclave.
"Cal sotmetre a consideració dels associats la feina feta. També pels càrrecs de territori. Anem a considerar tots els lideratges. Creiem que hem de poder fer les dues coses. Inicialment es plantejava com una assemblea només de context ideològic. Creiem que, vista la situació política i la força que ha d'agafar el partit, creiem que hem de fer aquest exercici a nivell intern en un context d'eixamplament. Fer un bon congrés que sumi i que no ens porti a les típiques batalles més internes. Hem de pensar en gran en tots els àmbits", ha recalcat Pascal, que ha defensat la feina feta per la cúpula.
"No ens vam posar en una dinàmica interna fins que no hi va haver president", ha apuntat en relació a la investidura. "Toca rellançar aquest projecte polític", ha destacat. "Esperem resultats ambiciosos, i ens la plantegem amb ganes d'eixamplar el projecte", ha indicat la coordinadora general, que ha admès que cal adaptar l'estructura orgànica de la formació en un moment d'exili i de presó. En un context d'assemblea, ha dit, l'actual direcció pot seguir endavant. "Això s'ha de cenyir, també, als lideratges territorials", ha ressaltat.
Conesa, presidenta del consell nacional, ha indicat que "per complir els estatuts" el congrés ha de ser "ideològic", però ha indicat que al llarg dels propers mesos caldrà detallar l'abast exacte de l'assemblea, que serà oberta i no de delegats. El reglament l'haurà d'avalar el consell nacional, que es reuneix aquest dissabte.
Moviments soterranis
Els moviments congressuals fa mesos que bullen al partit. El senyal més evident va ser un sopar de noranta quadres de la formació reunits a Rubí a principis de mes, en el qual es va arribar a dues conclusions: cal que el congrés del juliol sigui també de càrrecs -no només ideològic-, i cal una major integració amb Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura que va permetre a Carles Puigdemont obtenir la victòria en clau independentista a les eleccions catalanes del 21 de desembre. El corrent Moment Zero, liderat per Miquel Buch i que integra diversos alts càrrecs de l'etapa d'Artur Mas a Palau, va ser el promotor de la trobada, que va generar inquietud en la cúpula del PDECat.
El nom escollit pels crítics a l'hora de plantar cara a l'actual direcció és el de Joan Ramon Casals, que va ser diputat fins a l'octubre i que en les dues últimes legislatures ha exercit com a alcalde de Molins de Rei, tot i que no es presentarà a la reelecció. Casals va tenir responsabilitats en la direcció de CDC sempre sota la direcció de veterans com ara Francesc Homs i Lluís Corominas. També va ser dels que va amenaçar amb estripar el carnet del PDECat si Puigdemont convocava eleccions i descartava declarar la independència, una decisió que finalment no va materialitzar.
Conesa, en el torn de preguntes, ha considerat "extemporani" que Casals aspiri al càrrec de coordinador general, perquè l'actual responsable -Pascal- té un mandat de quatre anys dels quals ja en porta dos.
Suport als consellers
Pascal també ha volgut donar suport als consellers empresonats i exiliats que han estat nomenats per Quim Torra com a membres del nou Govern. "La voluntat expressada pel poble a les urnes no es pot modificar", ha recalcat la coordinadora general del PDECat, que ha demanat al "tripartit del 155" que deixi treballar el futur executiu.