El PNB creix i suma amb el PSE mentre EH Bildu reté la segona plaça

L'actual lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ho té tot de cara per seguir liderant l'executiu basc després de la jornada electoral del 25 de setembre, tot i que li costarà establir una aliança estable. Amb el 100% dels vots escrutats, el líder del PNB no només ha mantingut els 27 escons que ja tenia, sinó que n'ha sumat dos més, un resultat que li permetrà governar sols amb el suport d'un PSE tocat després de caure dels 16 diputats a 9. La suma de les dues forces arriba just a la majoria absoluta de 38 escons. De fet, fins al darrer moment ha ballat una acta entre el PNB i EH Bildu a Biscaia, la qual s'han endut els nacionalistes per tan sols 80 vots, cosa que fa que calgui mirar amb lupa quan arribi el vot dels residents a l'exterior, que poden confirmar el resultat o treure-li la majoria a la suma amb el PSE.

Més complicada seria una entesa entre els nacionalistes bascos i EH Bildu, que ha aconseguit retenir la segona posició davant l'embat d'Elkarrekin Podem, la força guanyadora dels comicis del 26-J al País Basc. Tot i això, els independentistes han caigut dels 21 escons fins a 17, mentre que el partit de Pablo Iglesias ha entrat al parlament amb 11. Finalment, el PP hauria passat de 10 a 9 diputats, i C's no hauria aconseguit entrar, com UPyD, que perdria la representació.



57 diputats de 75 a favor del dret a decidir

D'aquesta manera, l'estratègia d'Urkullu, que durant la campanya s'ha desmarcat del procés català i ha apostat per la moderació, li hauria donat resultat i podria triar amb qui prefereix governar. Si escollir un acord amb els socialistes, que podria compaginar-se amb una entesa també a Madrid amb el PSOE per elevar de forma acordada el sostre de l'autogovern basc, o amb EH Bildu, per avançar cap al dret a decidir. De fet, les tres forces que defensen el dret dels bascos a votar el seu futur obté un resultat històric, ja que els nacionalistes, els independentistes i Elkarrekin Podem sumarien 57 escons del total de 75.

Sigui com sigui, Urkullu no hauria de patir per la investidura, ja que el sistema basc impedeix el bloqueig. Així, no requereix que cap candidat obtingui majoria absoluta, ni tan sols una de simple, sinó que se'n poden presentar diversos i aquell que rep més vots és investit directament. Altra cosa, però, és l'estabilitat parlamentària, on sí que necessitaria de més socis. L'única alternativa seria que EH Bildu, Elkarrekin Podem i PSE es possessin d'acord i formessin un executiu d'esquerres, cosa que a hores d'ara sembla molt complicada.

Caiguda de Podem en relació a les eleccions espanyoles

En relació a les eleccions espanyoles del 26 de juny, els resultats d'aquesta nit han evidenciat un gir enorme i l'arribada d'un nou vot dual dels bascos, que en els comicis estatals fan més confiança als de Pablo Iglesias. Així, mentre Units Podem va rebre el 29,05% dels vots, Elkarrekin Podem s'ha quedat ara amb la meitat, el 14,83%. Al seu torn, les forces basques han remuntat, el PNB pujant del 24,91% al 37,65% i EH Bildu (tot i no poder presentar Arnaldo Otegi com a cap de llista) del 13,3% al 21,23%. Finalment, el PSE ha caigut del 14,24% a l'11,94%, el PP del 12,85% al 10,16% i C's del 3,51% al 2,02%.

Així, el PNB i EH Bildu han rebut un suport equivalent a la franja alta del que preveien les enquestes. En el cas del PSE, els sondejos també han encertat força, mentre que el PP s'ha situat lleugerament per sobre del previst. És en el cas d'Elkarrekin Podem on les enquestes han errat més, ja que li pronosticaven uns quatre punts més dels que finalment ha obtingut.

El PNB s'imposa arreu

Pel que fa als tres territoris del País Basc, el PNB ha estat la força més votada en tots ells. A Biscaia, s'ha imposat clarament amb 12 escons, molt per sobre dels 4 d'EH Bildu i d'Elkarrekin Podem o els 3 del PSE i el PP. A Guipúscoa, la situació és més ajustada, amb el PNB amb 9 diputats i EH Bildu amb 8 i, per darrere, Elkarrekin Podem i PSE amb 3 i PP amb 2. Finalment, el PNB n'ha tret 8 a Àlaba, per sobre dels 5 d'EH Bildu i del PP, els 4 d'Elkarrekin Podem i els 3 del PSE.

Davant d'aquests resultats, Urkullu ha assumit "la responsabilitat de forma govern" i ha desitjat que els partits bascos parlin "amb franquesa i amb esperit constructiu". "Avui la societat basca ha escollit mirant al futur", ha afegit. Al seu torn, Otegi ha cridat a una entesa de les forces sobiranistes, i ha ressaltat la xifra dels 57 diputats a favor del dret a decidir per instar a iniciar també un procés propi per votar sobre la independència, per bé que també ha afirmat que són "forts" aquells que plantegen "que les retallades socials s'han d'acabar en aquest país". Al seu torn, la candidata dElkarrekin Podem, Pili Zabala, ha celebrat uns resultats que s'han quedat per sota de les expectatives destacant que "mai abans una altra força no havia entrat per primer cop al parlament amb basc amb tanta força", motiu pel qual "Euskadi ja no s'entén" sense la seva formació.

Per altra banda, la candidata del PSE, Idoia Mendia, ha reconegut que no esperava aquest resultat, però ha avançat que "els nou parlamentaris socialistes faran avançar Euskadi i que no s'emboliqui en projectes sobiranistes", deixant entendre que podria pactar amb el PNB. Ben al contrari, el candidat del PP, Alfonso Alonso, ha celebrat el "magnífic resultat" dels seu partit pel fet que ha "mantingut la posició" davant l'entrada de Podem, mentre el PSOE s'enfonsava al País Basc i Galícia. Finalment, el vicesecretari general de C's, José Manuel Villegas, ha agraït la feina feta tot i quedar-se fora dels dos parlaments on optava a entrar, però ha apuntat que, en el primer cas, no ho ha fet per només 500 vots.