La memòria del judici i execució del president Lluís Companys encara espera l’hora de la reparació. Aquesta tarda, una proposició no de llei presentada per Esquerra Republicana que demanava l’anul·lació de la sentència de mort contra el president català, afusellat pel franquisme, ha estat derrotada per la suma dels grups del Partit Popular, el PSOE i Ciutadans, junt amb UPN. Podem, PNVB i Bildu ha donat suport a la proposta d’ERC. Però per 27 vots a 10, la comissió Constitucional del congrés ha derrotat la proposta que demanava “el reconeixement i justa reparació” de la figura de Companys i la resta de víctimes del franquisme.

“El que passa a l'estat espanyol no passa enlloc més” s’ha lamentat el diputat republicà Joan Tardà, qui ha recordat el compromís que en el seu moment va assumir el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero d'anul·lar els consells de guerra del franquisme. "Tretze anys després, aquí estem", ha dit el parlamentari. L’anul·lació del consell de guerra contra Companys i la resta de víctimes del franquisme és una reivindicació històrica. Precisament el Parlament de Catalunya està preparant una llei de reparació jurídica de les víctimes de sentències de consells de guerra aplicats per la dictadura a Catalunya, que declararà nuls i sense efectes jurídics aquestes sentències.

El president Companys va marxar a l’exili el gener del 1939. Capturat per oficials del règim nazi a França, va ser lliurat a les autoritats franquistes i traslladat a Barcelona, on fou sotmès a consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.