La dreta espanyola, en tant que hereva ideològica -i sovint biològica- del franquisme, es considera invulnerable. Té una certa lògica, perquè els crims i els robatoris de la dictadura continuen en la més absoluta impunitat, amb la col·laboració de totes les forces de la transició, comunistes inclosos. Tant és així que es neguen a condemnar la més llarga pervivència del feixisme a Europa, ells que acusen tothom de nazi i terrorista. Fan i diuen el que volen, i ja està.

El problema és que aquesta sensació de poder absolut els ha generat, com a efecte secundari, el costum de mentir. Mentida eren les armes químiques de l'Iraq i mentida eren els hilillos de plastilina del Prestige. Com també eren una invenció les proves que responsabilitzaven ETA dels atemptats de l'11-M a Madrid. Estem parlant de grans falsedats, de les que criden l'atenció del món sencer, no pas d'incompliments de promeses electorals o d'ocultació de dades en la lluita partidista.

Per això el pobre Excalibur s'ha convertit en un símbol tan ràpidament. El govern del PP va assegurar, rotundament, que no hi havia risc de contagi de l'ebola i, ara, una infermera pot morir, el seu marit està tancat i aïllat i, a sobre, els han rebentat la porta de casa per matar-los el gos. En fi que, com deia Joan Fuster i escampa Twitter, "Digueu la veritat. Així us vengeu".