Mentre s'espera que l'exalcalde Xavier Trias formalitzi la candidatura a l'alcaldia de Barcelona com a cap de cartell de Junts que tothom dona per descomptada, la incertesa continua dominant al PP de Catalunya sobre qui serà el seu alcaldable. Descartat Josep Bou des de fa temps, els populars encara han de decidir el nom del cap de cartell, un fet en què el criteri d'Alberto Núñez Feijóo serà determinant. Si fins al moment circulaven els noms de Daniel Sirera, Dolors Montserrat i Lorena Roldán -per aquest ordre-, ara s'hi ha afegit el de l'exregidora Àngels Esteller. 

La carpeta no és fàcil de gestionar per la direcció catalana d'Alejandro Fernández. Ni Sirera ni Montserrat han mostrat, fins ara, un enorme interès per defensar la bandera del PP a Barcelona. El primer va ser sondejat -amb possibilitats- l'any passat i fins i tot va assolir cert consens intern, com ja va publicar NacióDigital, però la filtració del seu nom abans d'hora va torpedinar l'operació. En aquests moments, Sirera és assessor de Carlos Mazón, líder del PP valencià. Dolors Montserrat és eurodiputada i es troba molt còmoda a Estrasburg. Roldán sempre ha estat una tercera opció. Tarragonina, amb poc coneixement de Barcelona i provinent de Ciutadans, troba molts detractors.

Esteller és diferent. Des del maig és destacable el seu pes, perquè Feijóo la va incloure en la direcció del PP en el marc del congrés extraordinari de Sevilla. A més, pertany precisament al comitè electoral de la formació, la qual cosa fa d'ella una figura de la confiança de l'aparell de Génova. Esteller va ser regidora de Barcelona entre el 2003 i el 2018 com a dirigent molt propera a l'aleshores cap del grup municipal, Alberto Fernández. Amb anterioritat va ser diputada al Parlament i després, diputada al Congrés. És, de fet, una històrica del PP, on va començar a militar a inicis dels noranta.

El seu nom el defensen dirigents que posen en valor el seu coneixement dels principals dossiers de ciutat i el seu perfil de valor segur, després de l'experiència amb l'independent i sovint "incontrolable" Bou. Però els dubtes són encara ara la tònica dominant a la direcció del PP i d'altres dirigents esgrimeixen el "poc carisma" de l'exregidora en unes eleccions on arribar al 5% no serà fàcil. Hi ha qui es mou en altres direccions.

[h3]Una plataforma amb Parera i Vidal-Quadras?[/h3]
Gairebé ningú de la direcció del PP defensa una coalició amb Valents, però un petit sector del PP català porta setmanes remenant una possible aliança de forces que aplegués els populars amb figures de la nova marca d'Eva Parera i noms avui dia fora del nucli dur de la cúpula, com la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, i fins i tot recuperant l'exlíder Aleix Vidal-Quadras, del tot desvinculat de la formació però que va participar en un acte del PP amb Álvarez de Toledo el 2019.  

Una figura clau en aquests moviments és Isaac Martín. Vicesecretari general del PP català, Martín és advocat i presideix l'agrupació de Sarrià de la formació. La seva proximitat a Álvarez de Toledo han fet que alguns al PP l'anomenin "el darrer cayetano". També són conegudes les seves bones relacions amb Parera. 

El panorama de la dreta espanyola a Barcelona és desolador. La feblesa de Valents a pocs mesos de les municipals i la dificultat d'assolir un 5% escàpol, en un context de competència crua amb Vox pel vot més espanyolista han animat el nucli "cayetano" del PP a propugnar una suma "constitucionalista". Però pocs al PP donen recorregut a l'operació, aliena als vents gallecs que ara mateix dominen en l'univers del PP.