A mitjan setembre de l'any passat semblava que la independència era qüestió de dies. Després vam veure que potser serien setmanes, i més tard, mesos. Potser al final seran anys o potser, en la pitjor de les possibilitats reals, no serà mai. El procés català cap a la independència està en marxa, però el procés del procés no sabem encara si ha engegat o no.

Ningú va dir que fos fàcil, malgrat que molts s'ho van creure, i benintencionadament molts vam creure que l'únic escull seriós seria la negativa espanyola, una negativa que, de fet, ens enfortiria. Ara veiem que tot és un pèl més complicat, i tot i comptar amb la inestimable col·laboració del govern espanyol, que continua possant bastons a les rodes amb la seva ineficàcia habitual, potser cal reconèixer que el problema no el tenim a Madrid, sinó a Barcelona.

El procés del procés, el full de ruta que ens ha de conduir a la independència o, si més no, a la celebració de la consulta sobre el dret a decidir, continua sense ser gaire clar. Es parla d'enfortir estructures d'estat però se'n desarticula una de ben potent, Televisió de Catalunya, i en paral·lel es parla de projectes d'acció exterior i comissions assessores encara intangibles. Fa la sensació que hi ha intenció d'embolicar tant la troca que al final, si tot plegat fracassa, ningú pugui ser assenyalat com a responsable. Avancem o reculem?