Fre del PSOE a una iniciativa sobre el català. Els socialistes han evitat que el Senat demani a l'executiu espanyol que la llengua catalana i l'euskera siguin oficials en les institucions de la Unió Europea. El posicionament del partit a la cambra alta espanyola és oposada al compromís sortit de la taula de diàleg en què l'executiu de Pedro Sánchez es comprometia a demanar l'ús del català al Parlament Europeu.

Tot plegat ha sorgit aquest dimecres de la Comissió d'Assumptes Exteriors del Senat. Junts, a través del seu portaveu Josep Lluís Cleries, havia presentat la iniciativa perquè l'executiu estatal impulsés el català a la Unió Europea i en la qual també s'hi havia inclòs l'euskera arran d'una esmena del PNB en la que també es comptava el gallec.

La moció de la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull ha rebut els suports d'ERC, el PNB i Bildu, però el vot en contra del PP i Vox i l'abstenció del PSOE han estat claus perquè la proposta finalment no tiri endavant. Els socialistes han justificat el seu vot al Senat perquè la moció "no ajuda en res i perjudica molt": "La llengua no pot ser utilitzada per guanyar uns vots", ha criticat el senador del PSC José Castellà.

[noticiadiari]2/240667[/noticiadiari]
La decisió dels senadors socialistes és molt diferent de l'acord que va sortir de la mesa de negociació entre la Generalitat i la Moncloa en què l'executiu estatal va comprometre's a demanar que el català fos llengua oficial al Parlament Europeu. De fet, el mateix govern espanyol ja ha iniciat els tràmits per demanar aquesta oficialitat en una carta que va enviar a l'Eurocambra el passat setembre.

En la missiva, el govern de Sánchez es comprometia a assumir els costos d'incorporar-lo en els plens de la cambra europea. El text pactat en la taula de diàleg del passat juliol estipulava que l'executiu estatal obria la porta a fer servir el català precisament al Senat i es treballaria perquè sigui "llengua d'ús" -que no vol dir oficial- al Parlament Europeu. La carta la va enviar el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ho va justificar davant una "major demanda de transparència" i de "millores de la participació ciutadana".