Aquest dilluns, 20 de febrer, la sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya viura el què hauria de ser el capítol final de la llarga història de la devolució dels anomenats Papers de Salamanca, és a dir, tota aquella documentació que va ser requisada pel bàndol guanyador de la guerra civil l'any 1939 i traslladada fora de Catalunya amb la intenció de servir de base documental a les ferotges polítiques de repressió del règim franquista.

Hauria de ser l'últim capítol perquè el que està previst aquest dilluns és la devolució definitiva de la documentació als seus legítims propietaris o els seus hereus, ja siguin particulars o entitats, un cop l'Arxiu Nacional de Catalunya els ha identificat, classificat, documentat i n'ha guardat una còpia digitalitzada. Però no serà el colofó d'aquesta història perquè encara no han estat retornats tots els papers, tot i que la seva reclamació és una història que fa més d'una dècada que dura.

La Comissió de la Dignitat, la principal entitat civil que ha exigit durant anys el retorn dels papers, ha afirmat per mitjà d'un comunicat que l'acte de devolució "és d'una gran transcendència", ja que es tracta del "primer objectiu plantejat en la reivindicació de retorn". "Si bé aquest acte és fonamental, hem de remarcar que encara resten per transferir a Catalunya molts documents que suposen una quarta part del que es conserva dels particulars", ha afirmat la Comissió.

De fet, al desembre el ministeri de Cultura va paralitzar l'enviament a Catalunya de 300 caixes de documents comissats, fet que va provocar les queixes de la Comissió. 

En tot cas, aquest dilluns les primeres catorze persones o entitats que han sol·licitat la devolució de la seva documentació la podrà rebre, més de setanta anys que els va ser requisada per la força de les armes. La Generalitat els retorna en compliment de la llei 21/2005 que obliga a restituir els documents confiscats als seus propietaris.