27
de gener
de
2020, 09:40
Actualitzat:
11:50h
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha retirat l'acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra. La decisió, avançada per Catalunya Ràdio i confirmada per NacióDigital, ha arribat un cop complert el termini de 48 hores dictat per la Junta Electoral després que el Tribunal Suprem tombés dijous les mesures cautelars demanades per la defensa de Torra contra la inhabilitació exprés ordenada el 3 de gener. La retirada de l'acta afegeix més tensió a un escenari complex al Parlament, tenint en compte que els contactes del cap de setmana entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per resoldre la qüestió han acabat sense acord.
En essència, els republicans defensaven que Torra mantingués l'escó però no votés, mentre que el grup del president es refermava en la resolució del 4 de gener, segons la qual seguia sent diputat i màxim dirigent del país mentre no hi hagués una sentència ferma. La qüestió ha portat al límit la legislatura i les relacions entre socis, que durant els últims dies han intentat reconduir la situació per evitar el xoc. En tot cas, entre els grups ja existia el temor que el secretari general ordenés la retirada de l'acta, perquè és a qui anava dirigit l'ultimàtum de la Junta Electoral.
En un escrit d'una pàgina dirigit a la mesa del Parlament, Muro assegura que ha consultat la junta de lletrats i que la interlocutòria del Suprem de dijous passat i el nou acord de l'organisme electroal "modifiquen la situació que fins ara permetia "argumentar a favor de la no executivitat" de l'acord de la JEC del 3 de gener. Tècnicament, el secretari general dona "instruccions" als serveis de la cambra per substituir Torra, és a dir, per certificar el seu relleu dins la llista de JxCat.
Després de la decisió del secretari general, fonts d'ERC han indicat que es tracta d'una decisió "injusta", i que treballarà per "aconseguir una sortida consensuada amb tots els partits independentistes". Hi ha dos objectius damunt la taula: "Defensar" el president i "revertir" la situació imposada pel TS i la JEC tan aviat com sigui possible", perquè creuen que el càrrec de president està "blindat", però cal treballar perquè també pugui votar; i "protegir la institució" garantint la seguretat jurídica i "preservant la validesa i eficàcia de les decisions" que s'aprovin al Parlament a partir d'ara.
Reunió de la mesa
La mesa està convocada a les 12.30, quan està previst que arrenqui una reunió transcendental. Totes les mirades estan posades en el president del Parlament, Roger Torrent, que en aquesta legislatura ha pres decisions que han enervat JxCat. És viu en el record l'episodi dels diputats suspesos mentre eren en presó preventiva -un cas que quasi acaba amb la legislatura-, però sobretot la investidura fallida de Carles Puigdemont del 30 de gener del 2018. L'argumentari desplegat en privat aquests dies per JxCat és taxatiu: "Espanya no pot pretendre decidir qui és president i qui no: Puigdemont dues vegades, Jordi Sànchez, Jordi Turull i ara Torra".
La clau de volta és que la condemna per desobediència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara no és ferma, i sense condemna ferma -sostenen a JxCat- no existeix causa d'inelegibilitat de Torra com a electe. "La pilota no està a la nostra teulada", destaquen dirigents consultats integrats dins del grup parlamentari del president. El líder independentista sempre ha deixat clar que la resolució de dijous del Suprem "no canvia res", que segueix sent president i diputat i que només una retirada de la confiança per part del Parlament -votada al ple- li faria perdre l'escó.
Des d'ERC, però, s'aposta per una via intermèdia que permeti a Torra seguir sent diputat sense incórrer en cap desobediència que afecti el dia a dia del Parlament. "Ens esperem alguna pirueta", remarquen els dirigents de JxCat consultats. Els republicans atorguen importància a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que entraran a la cambra aquest dimecres i suposen els primers comptes amb possibilitats de ser aprovats -gràcies a un acord amb els comuns- en els últims tres anys. No validar-los sostenia ahir el vicepresident Pere Aragonès, seria abocar el país al "col·lapse".
Pressupostos i eleccions
La derivada dels pressupostos és rellevant, perquè existeixen sectors de JxCat -especialment dins del Govern- que recalquen la necessitat de tenir-los aprovats després d'anys de paràlisi. Tots els dirigents -sense excepció- de la formació defensen Torra i mantenen que no se'l pot desposseir de l'acta, però existeixen diferències sobre què fer en cas que les discrepàncies amb ERC i Torrent arribin al límit. Un grup de JxCat sosté que no té per què haver-hi eleccions "en el curt termini". L'argument que fan servir -i així ho confirmen almenys tres fonts de la direcció a NacióDigital- és que Puigdemont és partidari d'aprovar els comptes i de no avançar els comicis.
En canvi, hi ha integrants del nucli dur de Torra que li han posat damunt la taula la possibilitat de precipitar les noves eleccions. Oficialment, el Govern ha tancat sempre la porta als comicis -així ho han repetit diversos portaveus al llarg de les últimes setmanes-, per bé que l'escenari electoral ha estat àmpliament debatut entre dirigents de l'executiu al llarg del últims mesos. Puigdemont té tots els números d'encapçalar una llista de JxCat -ja sigui exclusivament amb aquestes sigles o amb un projecte més ampli-, però existeix debat sobre el candidat "efectiu". Laura Borràs torna a sobresortir en les travesses, sense descartar que Torra també aparegui dins la llista com a dos.
L'escenari acaba de completar-se amb l'aprovació dels pressupostos del Parlament, que han generat un nou xoc entre JxCat i ERC. Es tracta de la primera votació que s'hauria de produir després de la trobada de la mesa, i genera polèmica perquè els de Torra van pactar amb els comptes de la cambra amb Ciutadans i PP, mentre que els de Torrent es van abstenir. Una baula més en la cadena de desencontres entre socis de Govern, que aquest dilluns afronten una jornada decisiva per a la legislatura. Una nova negociació al límit amb les dues primeres autoritats del país al centre del debat.
En essència, els republicans defensaven que Torra mantingués l'escó però no votés, mentre que el grup del president es refermava en la resolució del 4 de gener, segons la qual seguia sent diputat i màxim dirigent del país mentre no hi hagués una sentència ferma. La qüestió ha portat al límit la legislatura i les relacions entre socis, que durant els últims dies han intentat reconduir la situació per evitar el xoc. En tot cas, entre els grups ja existia el temor que el secretari general ordenés la retirada de l'acta, perquè és a qui anava dirigit l'ultimàtum de la Junta Electoral.
En un escrit d'una pàgina dirigit a la mesa del Parlament, Muro assegura que ha consultat la junta de lletrats i que la interlocutòria del Suprem de dijous passat i el nou acord de l'organisme electroal "modifiquen la situació que fins ara permetia "argumentar a favor de la no executivitat" de l'acord de la JEC del 3 de gener. Tècnicament, el secretari general dona "instruccions" als serveis de la cambra per substituir Torra, és a dir, per certificar el seu relleu dins la llista de JxCat.
Després de la decisió del secretari general, fonts d'ERC han indicat que es tracta d'una decisió "injusta", i que treballarà per "aconseguir una sortida consensuada amb tots els partits independentistes". Hi ha dos objectius damunt la taula: "Defensar" el president i "revertir" la situació imposada pel TS i la JEC tan aviat com sigui possible", perquè creuen que el càrrec de president està "blindat", però cal treballar perquè també pugui votar; i "protegir la institució" garantint la seguretat jurídica i "preservant la validesa i eficàcia de les decisions" que s'aprovin al Parlament a partir d'ara.
Reunió de la mesa
La mesa està convocada a les 12.30, quan està previst que arrenqui una reunió transcendental. Totes les mirades estan posades en el president del Parlament, Roger Torrent, que en aquesta legislatura ha pres decisions que han enervat JxCat. És viu en el record l'episodi dels diputats suspesos mentre eren en presó preventiva -un cas que quasi acaba amb la legislatura-, però sobretot la investidura fallida de Carles Puigdemont del 30 de gener del 2018. L'argumentari desplegat en privat aquests dies per JxCat és taxatiu: "Espanya no pot pretendre decidir qui és president i qui no: Puigdemont dues vegades, Jordi Sànchez, Jordi Turull i ara Torra".
La clau de volta és que la condemna per desobediència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara no és ferma, i sense condemna ferma -sostenen a JxCat- no existeix causa d'inelegibilitat de Torra com a electe. "La pilota no està a la nostra teulada", destaquen dirigents consultats integrats dins del grup parlamentari del president. El líder independentista sempre ha deixat clar que la resolució de dijous del Suprem "no canvia res", que segueix sent president i diputat i que només una retirada de la confiança per part del Parlament -votada al ple- li faria perdre l'escó.
Des d'ERC, però, s'aposta per una via intermèdia que permeti a Torra seguir sent diputat sense incórrer en cap desobediència que afecti el dia a dia del Parlament. "Ens esperem alguna pirueta", remarquen els dirigents de JxCat consultats. Els republicans atorguen importància a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que entraran a la cambra aquest dimecres i suposen els primers comptes amb possibilitats de ser aprovats -gràcies a un acord amb els comuns- en els últims tres anys. No validar-los sostenia ahir el vicepresident Pere Aragonès, seria abocar el país al "col·lapse".
Pressupostos i eleccions
La derivada dels pressupostos és rellevant, perquè existeixen sectors de JxCat -especialment dins del Govern- que recalquen la necessitat de tenir-los aprovats després d'anys de paràlisi. Tots els dirigents -sense excepció- de la formació defensen Torra i mantenen que no se'l pot desposseir de l'acta, però existeixen diferències sobre què fer en cas que les discrepàncies amb ERC i Torrent arribin al límit. Un grup de JxCat sosté que no té per què haver-hi eleccions "en el curt termini". L'argument que fan servir -i així ho confirmen almenys tres fonts de la direcció a NacióDigital- és que Puigdemont és partidari d'aprovar els comptes i de no avançar els comicis.
En canvi, hi ha integrants del nucli dur de Torra que li han posat damunt la taula la possibilitat de precipitar les noves eleccions. Oficialment, el Govern ha tancat sempre la porta als comicis -així ho han repetit diversos portaveus al llarg de les últimes setmanes-, per bé que l'escenari electoral ha estat àmpliament debatut entre dirigents de l'executiu al llarg del últims mesos. Puigdemont té tots els números d'encapçalar una llista de JxCat -ja sigui exclusivament amb aquestes sigles o amb un projecte més ampli-, però existeix debat sobre el candidat "efectiu". Laura Borràs torna a sobresortir en les travesses, sense descartar que Torra també aparegui dins la llista com a dos.
L'escenari acaba de completar-se amb l'aprovació dels pressupostos del Parlament, que han generat un nou xoc entre JxCat i ERC. Es tracta de la primera votació que s'hauria de produir després de la trobada de la mesa, i genera polèmica perquè els de Torra van pactar amb els comptes de la cambra amb Ciutadans i PP, mentre que els de Torrent es van abstenir. Una baula més en la cadena de desencontres entre socis de Govern, que aquest dilluns afronten una jornada decisiva per a la legislatura. Una nova negociació al límit amb les dues primeres autoritats del país al centre del debat.
PDF by naciodigital on Scribd