24
de febrer
de
2023, 15:35
Actualitzat:
17:18h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest divendres amb la cap de files del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, a Dublín. En la compareixença posterior, McDonald ha promès que la seva formació reconeixeria un estat català independent en cas que governessin a Irlanda. "Els catalans han de poder decidir", ha assenyalat la presidenta del Sinn Féin, que es va imposar a les urnes en les últimes eleccions a Irlanda del Nord. Amb aquestes paraules, en tot cas, ha volgut posar de manifest el seu suport a la possibilitat d'un referèndum acordat com el que reclama Aragonès a través d'un acord de claredat que estructurarà les properes setmanes a través de diverses reunions amb partits i entitats arreu del país.
"La millor opció, per Madrid i per als catalans, és construir un full de ruta i decidir com es pot mediar. És la manera més bona per mantenir la cohesió social, encara que hi hagi visions molt diferents al respecte", ha apuntat McDonald, que ha donat per fet que Catalunya hauria de poder tenir una capacitat ràpida d'ingrés a la Unió Europea (UE). "Som europeus", ha destacat la presidenta del Sinn Féin, que en tot cas ha prioritzat la via del referèndum o aquella que generi més consens per resoldre el conflicte. "Soc una democràta, qualsevol decisió que prenguin la respectaré", ha ressaltat McDonald. Abans de reunir-se amb ella, Aragonès s'ha citat amb Conradh na Gaeilge, la principal organització de defensa i promoció de la llengua irlandesa.
Aragonès ha indicat que en la trobada amb el Sinn Féin s'hi ha tractat el 25è aniversari dels acords de pau de Divendres Sant i la "importància que cal donar al diàleg i a la negociació". "Ens reafirmem en la convicció de resoldre el conflicte amb el diàleg i la negociació. Per acabar amb la repressió i donar resposta al conflicte de fons, motivat per la incapacitat de l'Estat de donar resposta a la voluntat majoritària del poble de Catalunya, que és decidir el seu futur", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha recalcat que l'acord de claredat es basa en "principis democràtics". Per ara, es desconeixen els termes concrets de la proposta.
Aquesta qüestió va planar sobre la reunió que va mantenir aquest dijous -avançada per La Vanguardia- amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Abans de reunir-se amb McDonald, Aragonès ha atès els mitjans de comunicació per clarificar que no consentirà "passos enrere" en el diàleg amb l'Estat perquè el conflicte encara està obert. Aquest posicionament contrasta amb el de la Moncloa, que assenyala que la negociació amb Catalunya ja està tancada des del moment en què es va acordar la reforma del codi penal. "Totes les parts han de complir", ha indicat el president, referint-se de manera implícita als escrits d'acusació de Fiscalia contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum de l'1-O.
"La millor opció, per Madrid i per als catalans, és construir un full de ruta i decidir com es pot mediar. És la manera més bona per mantenir la cohesió social, encara que hi hagi visions molt diferents al respecte", ha apuntat McDonald, que ha donat per fet que Catalunya hauria de poder tenir una capacitat ràpida d'ingrés a la Unió Europea (UE). "Som europeus", ha destacat la presidenta del Sinn Féin, que en tot cas ha prioritzat la via del referèndum o aquella que generi més consens per resoldre el conflicte. "Soc una democràta, qualsevol decisió que prenguin la respectaré", ha ressaltat McDonald. Abans de reunir-se amb ella, Aragonès s'ha citat amb Conradh na Gaeilge, la principal organització de defensa i promoció de la llengua irlandesa.
Aragonès ha indicat que en la trobada amb el Sinn Féin s'hi ha tractat el 25è aniversari dels acords de pau de Divendres Sant i la "importància que cal donar al diàleg i a la negociació". "Ens reafirmem en la convicció de resoldre el conflicte amb el diàleg i la negociació. Per acabar amb la repressió i donar resposta al conflicte de fons, motivat per la incapacitat de l'Estat de donar resposta a la voluntat majoritària del poble de Catalunya, que és decidir el seu futur", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha recalcat que l'acord de claredat es basa en "principis democràtics". Per ara, es desconeixen els termes concrets de la proposta.
Aquesta qüestió va planar sobre la reunió que va mantenir aquest dijous -avançada per La Vanguardia- amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Abans de reunir-se amb McDonald, Aragonès ha atès els mitjans de comunicació per clarificar que no consentirà "passos enrere" en el diàleg amb l'Estat perquè el conflicte encara està obert. Aquest posicionament contrasta amb el de la Moncloa, que assenyala que la negociació amb Catalunya ja està tancada des del moment en què es va acordar la reforma del codi penal. "Totes les parts han de complir", ha indicat el president, referint-se de manera implícita als escrits d'acusació de Fiscalia contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum de l'1-O.