Hi ha centenars de bons festivals arreu del món. N’hi ha que tenen milers de metres quadrats d’escenaris, de zones d’acampanada, de restauració. N’hi ha que tenen una programació envejable, diversa, plena de caps de cartells i de reclams fascinants. N’hi ha de pressupost gegantí i n’hi ha que valen el seu pes en or. I ningú no ho pot negar: n'hi ha molts que tenen una programació de primeríssim nivell, tan bona com pot ser la del Sónar de Barcelona.
 
Però el Sónar no és només una programació selecta, eclèctica i especialitzada. No és només un bon repertori de noms cridaners, grups emergents i propostes per degustar. No només és passar-ho bé i ballar fins que l’esquelet s’esquerdi o fins que surti el sol. No és només una especialització, ni un anar fent. El Sónar, per obra i gràcia dels seus creadors –culs inquiets i gens conformistes–, és molt més que un festival, perquè transcendeix el propi festival en si mateix.
 
Per sort, podem gaudir del Sónar a Barcelona, consolidat com un espectacle total on conflueixen una programació lúdica i una de professional, feta i mostrada amb rigor, amb ments atrevides, amb desigs d’innovació i molta creativitat descarada. Un format que escapa del simple bullici, perquè consolida una programació diürna on és possible aprendre, tocar, gaudir i meravellar-se. Perquè no només hi ha "hits" generosos, sinó que també hi ha conferències, intercanvis i ulls oberts. Perquè aquest festival –que és molt més que un simple festival– és, sobretot, un gran circuit d’idees.
 
Després de quatre dies intensos, el festival arriba a la fi amb prop de 120.000 visitants de 104 països, amb el Sónar+D consolidat a través d’un format de congressos i segueix exportant el seu model amb diverses seus arreu del món. Des d'aquí, la capital del nostre país, a tot arreu. Tecnologia de la mà de Barcelona, i Barcelona com a motor d’un futur agosarat, trencador i amb fet diferencial. L’únic camí possible per arribar a l’excel·lència.