El Tribunal Suprem ha pres aquest dijous una decisió que canvia amb la manera de fer dels últims anys en la justícia espanyola. L'alt tribunal s'ha declarat competent per resoldre sobre l'article 100.2 del reglament penitenciari, el que permet combinar elements de diversos graus i facilita que els presos -els polítics i els comuns- puguin sortir a treballar o fer tasques de voluntariat, i ha tombat l'aplicació d'aquest article en el cas de Carme Forcadell.

El criteri adoptat pel Suprem marca el camí per quan hagi de revisar els previsibles recursos de la Fiscalia contra el tercer grau, i indica també que l'alt tribunal no té cap intenció de permetre cap flexibilització de la condemna dels líders independentistes. A més, el Suprem també estableix que un sol recurs de la Fiscalia serà suficient per suspendre el 100.2 i fins i tot el tercer grau. Fins ara, això no era així i el 100.2 i el tercer grau estaven en vigor fins que un jutge els tombava. En el cas del tercer grau, la Fiscalia encara no hi ha presentat recurs però ho farà aviat.

El cas concret de Forcadell, l'anulació del 100.2 no ara com ara no té cap efecte perquè l'expresidenta del Parlament, com la resta de presos, es troba en tercer grau. El jutjat de Lleida va avalar el 100.2 però va obrir la porta a que fos el tribunal sentenciador, és a dir el Suprem, qui resolgués en última instància. La Fiscalia s'hi va agafar i el Suprem s'ha declarat competent per a la qüestió i ha revocat l'article. L'alt tribunal es fa seus els arguments del ministeri fiscal i argumenta falta de justificació i desconnexió amb la reinserció. 

Amb aquesta decisió el Suprem tanca un debat que hi havia entre juristes -com apuntava fa unes setmanes NacióDigital- i estableix que serà el tribunal sentenciador -en el cas dels presos polítics, el Suprem- qui resoldrà els recursos de la Fiscalia. Per què? Segons argumenta la sala segona, l'aplicació de l'article 100.2 afecta a la classificació dels presos i l'execució de la pena, i això sempre ha estat competència del sentenciador.

De la mateixa manera, el Suprem sosté que el 100.2 no pot "amagar excarceracions pròpies del tercer grau". La sala aprofita per recordar que la pena imposada a Forcadell, d'onze anys de resó, és "proporcionada" i la sentència no s'ha de reinterpretar. Amb el 100.2, diuen els magistrats, Forcadell "gaudiria, de facto, d'un règim de semillibertat".

La sala també insisteix que hi ha "absència absoluta d'enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social" de l'expresidenta del Parlament, que "no pot ser aliè al delicte pel qual va ser condemnada". "Cap relació guarda la realització del voluntariat descrit o el programa d'acompanyament de la seva mare amb la tipologia delictiva", assenyala el Suprem, que detecta un "manifest desenfocament en l'anàlisi que es fa en la resolució".