El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha tombat aquest dimarts l'acord de la mesa del Parlament que va permetre, l'abril del 2018, el vot delegat de Carles Puigdemont i Toni Comín quan eren diputats a la cambra catalana. Ho ha fet, això sí, sense unanimitat: els magistrats Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, del sector progressista, han emès vots particulars. El recurs contra la delegació de vot de Puigdemont i Comín, que en aquell moment eren diputats de Junts i d'ERC, respectivament, el va presentar Ciutadans. El nucli de l'argument que desplega la sentència, de la qual ha estat ponent Juan Antonio Xiol, és que els dos diputats, a través de la delegació acceptada per la mesa presidida per Roger Torrent, van traspassar el vot "sense expressar-ne el sentit", de manera que se'n va "trencar la personalitat" estipulada en el reglament de la cambra.

"En el cas dels enjudiciats, té especial transcendència la circumstància en la qual es troba qui voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre el qual pesa una ordre judicial de cerca i captura i ingrés a presó", remarca l'avançament de la sentència que ha enviat el TC aquesta tarda. "En aquesta situació, ni l'excepció al principi deliberatiu que suposa la delegació de vot és proporcionada i ni, evidentment, té com a finalitat salvaguardar altres valors constitucionals que es considerin mereixedors de protecció", ressalta el veredicte del TC.

El vot delegat dels presos i dels exiliats va ser un dels grans cavalls de batalla de la legislatura passada, i va ocasionar més d'un xoc entre ERC i Junts. En l'actual legislatura hi ha un diputat resident a l'exterior que pot posicionar-se en totes les votacions de manera delegada. Es tracta de Lluís Puig, exconseller de Cultura exiliat a Bèlgica, que fins ara ha anat esquivant tots els intents de ser extradit a Espanya. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, va ser qui va promoure que se li permetés delegar el vot.