El magistrat que porta el cas del 9-N ha emès aquest dijous una interlocutòria a través de la qual envia Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a judici per la seva implicació en la jornada de participació del 9 novembre del 2014. Està previst que el judici oral se celebri al llarg del 2017. La Fiscalia ja ha fet saber que demana deu anys d'inhabilitació per a Mas, i les acusacions particulars reclamen sis anys de presó. Els tres exdirigents governamentals estan acusats de delictes de prevaricació i de "desobediència greu".

El procediment que s'obre ara és el següent: les defenses han de presentar els seus escrits i, posteriorment, el jutge fixarà la data del judici. En els dos delictes imputats, Mas apareix com a "autor", mentre que l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament són considerades "cooperadores necessàries". Els tres van declarar davant del Tribunal Superior de Justícia fa exactament un any.

Les indicacions del Constitucional

Bona part de l'argumentari que exhibeix el magistrat en la seva interlocutòria es basa en què l'expresident de la Generalitat no va fer cas de la suspensió que va emetre el Tribunal Constitucional (TC) en referència a la consulta alternativa. El Govern sí que va frenar els preparatius de la convocatòria original just després de rebre la suspensió del TC, però en el segon cas va seguir endavant de la mà dels 40.000 voluntaris que es van apuntar per col·laborar amb la jornada de votacions.

La posada en marxa de la pàgina web i el fet que es preparessin els instituts per tal d'acollir les urnes i les paperetes també suposa, segons el jutge, haver esquivat les ordres del Constitucional. L'arquitectura informàtica que es va fer servir, així com també la pòlissa d'assegurança sobre els voluntaris i la contractació de l'empresa Focus per organitzar la roda de premsa de presentació dels resultats de la jornada de votació.

"Font de normativitat"

La interlocutòria és especialment crítica amb el paper de l'expresident de la Generalitat. "Emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irracionalment en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat, es va abstenir de suspendre oficialment la convocatòria que ell mateix havia efectuat, incomplint l'obligació que com a convocant l'afectava arran del mandat del TC", sosté el jutge, que fa un repàs exhaustiu de totes les actuacions de la Generalitat prèvies al 9-N.

"Els acusats eren plenament conscients que no estaven acatant una ordre d'obligat compliment", destaca el magistrat, que posa com a exemples la contractacuó d'empreses informàtiques, les ordres que van donar representants governamentals i la campanya institucional que es va posar en marxa amb l'empresa Media Planning.

La reacció del PDC

Fonts del Partit Demòcrata Català (PDC) insisteixen que els tres exdirigents governamentals no han comès "cap delicte". "Creiem que es vol resoldre per la via judicial un fet que s'ha de resoldre per la via política, és un sense sentit. La política es resol fent política", asseguren aquestes veus consultades.