El règim de la transició cau a trossos, fins el punt que és incapaç de gestionar la crítica des de dins. Un cas evident de corrupció i repartiment de diner negre com el de Bárcenas no ha acabat amb la destitució de cap dels polítics implicats, sinó amb la del director del diari que n'ha publicat les proves. Un ultranacionalista com Pedro J. Ramírez ha estat cessat per l'esquerra, quan ha denunciat el terrorisme d'estat, i per la dreta, quan ha fet públics els sobres dels despatxos. Tot plegat amb el suport d'una monarquia vetusta i desvergonyida. Dit d'una altra manera; el sistema espanyol és impossible de reformar perquè ja no suporta ni un diari que el justifica.

Tot aquest muntatge polític és una closca buida, tan sòlida en aparença com mancada de contingut. Per això és una bona notícia que la majoria catalanista tingui clar l'itinerari i el ritme de les decisions que conduiran a l'emancipació nacional de Catalunya. Tal i com publiquem avui, el mes de setembre serà decisiu per a la història d'aquest país. Caldrà sang freda perquè els brams sonaran fort, però provindran d'un toro de paper.

El sistema espanyol està massa corcat com per ser mínimament flexible, així que es desplomarà. I aquell dia els europeus tindrem la responsabilitat moral d'ajudar la societat espanyola a inserir-se, definitivament, en els usos democràtics d'Occident.