En només un any, els tripartits han entrat en la col·lecció de deformitats polítiques que s'acumulen en la història recent d'aquest país, juntament amb l'operació reformista i Ciutadans pel Canvi. És més, després de la voluntat de José Montilla d'ocupar un escó de senador, el pot amb formol que conserva aquella creació política està a punt de ser traslladat a la col·lecció de mutacions aberrants que horroritzen nens i adults.

Durant tot aquest temps, ERC va perdre exactament 434.150 vots, una barbaritat que no va immutar els personatges més significats dels tripartits, que van mantenir l'estratègia de col·laboració amb el PSOE i el PSC passés el que passés, costés el que costés. Mentre van sumar van ocupar el poder, fos la institució que fos.

El cas és que encara hi ha un reducte minúscul i recalcitrant que es resisteix a entrar en el pot de formol i insisteix a presentar els últims resultats d'ERC com un fracàs. Són els nostàlgics -gairebé sempre beneficiaris personals- d'aquella mutació que ha deixat aquest país en la misèria econòmica i moral. O sigui que de la independència de criteri de Junqueras i la seva direcció depèn que ERC no continuï perdent el temps en lluitar contra la lògica.