14
de març
de
2022, 13:45
Actualitzat:
16:43h
El jutge que instrueix el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha tancat la instrucció i ha demanat a la Fiscalia que presenti l'escrit d'acusació o, en cas contrari, reclami l'arxiu. Amb el tancament d'aquest procediment, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, queda a les portes del judici. La causa investiga presumptes irregularitats efectuades quan Borràs, candidata de Junts a la presidència de la Generalitat, dirigia la ILC. Els delictes que sobrevolen els acusats, tal com ha recordat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) són prevaricació, frau, malversació i falsedat documental. El TSJC és competent sobre el cas després que hi aterrés des del Suprem, on va anar a parar quan Borràs era al Congrés.
Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris". Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros.
La instrucció havia de finalitzar el 29 de gener, però es va decidir prorrogar sis mesos més. El jutge, el 8 de febrer, va considerar procedent -en un escrit de quatre pàgines remès a les parts- una ampliació de la investigació tenint en compte l'estat de les actuacions. Restava pendent de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per un dels investigats, Isaías Herrero, amic de Borràs i que s'hauria beneficiat dels suposats contractes. Aquest investigat s'oposava a la nova pròrroga perquè entenia que s'ha anat allargant la investigació "il·lícitament" des del 2018. El jutge també volia analitzar la informació de les pesquises protagonitzades pel jutjat d'instrucció 9 de Barcelona.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part d'aquest jutjat, que era el que investigava inicialment el cas, quedava acreditat que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàticsper imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, els dos encausats van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre del 2018, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei. De fet, Borràs sempre ha indicat que es tracta d'un cas de "lawfare" per part de les institucions espanyoles.
En el seu dia, l'exconsellera de Cultura va negar-se a declarar davant del Suprem perquè considerava que hi havia hagut "irregularitats" en la fase d'instrucció, ara tancada. Al llarg d'aquests anys han aparegut publicats correus electrònics que podrien ser considerats incriminatoris sobre la tasca de Borràs a la ILC, i ella ha evitat respondre si n'era l'autora o bé quines parts hauria presumptament manipulat la Guàrdia Civil al llarg de la investigació. Aquest cos policial va ser l'encarregat de liderar les pesquises un cop el jutjat va decidir expulsar els Mossos de la causa.
Una de les qüestions que sobrevola el cas Borràs és què passarà amb ella en cas que s'obri judici oral i l'afronti com a acusada. El punt 25.4 del reglament estableix que un diputat ha de ser apartat si se li obre un judici oral per corrupció. S'ha posat en marxa una comissió específica per modificar el reglament en genèric, i un dels punts estrella serà què fer amb aquest precepte. Una eventual modificació -que bona part dels grups veuen amb mals ulls- podria acabar beneficiant la presidenta de la cambra, que aquest dissabte va arribar al primer aniversari com a segona autoritat del país.
Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris". Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros.
La instrucció havia de finalitzar el 29 de gener, però es va decidir prorrogar sis mesos més. El jutge, el 8 de febrer, va considerar procedent -en un escrit de quatre pàgines remès a les parts- una ampliació de la investigació tenint en compte l'estat de les actuacions. Restava pendent de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per un dels investigats, Isaías Herrero, amic de Borràs i que s'hauria beneficiat dels suposats contractes. Aquest investigat s'oposava a la nova pròrroga perquè entenia que s'ha anat allargant la investigació "il·lícitament" des del 2018. El jutge també volia analitzar la informació de les pesquises protagonitzades pel jutjat d'instrucció 9 de Barcelona.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part d'aquest jutjat, que era el que investigava inicialment el cas, quedava acreditat que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàticsper imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, els dos encausats van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre del 2018, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei. De fet, Borràs sempre ha indicat que es tracta d'un cas de "lawfare" per part de les institucions espanyoles.
En el seu dia, l'exconsellera de Cultura va negar-se a declarar davant del Suprem perquè considerava que hi havia hagut "irregularitats" en la fase d'instrucció, ara tancada. Al llarg d'aquests anys han aparegut publicats correus electrònics que podrien ser considerats incriminatoris sobre la tasca de Borràs a la ILC, i ella ha evitat respondre si n'era l'autora o bé quines parts hauria presumptament manipulat la Guàrdia Civil al llarg de la investigació. Aquest cos policial va ser l'encarregat de liderar les pesquises un cop el jutjat va decidir expulsar els Mossos de la causa.
Una de les qüestions que sobrevola el cas Borràs és què passarà amb ella en cas que s'obri judici oral i l'afronti com a acusada. El punt 25.4 del reglament estableix que un diputat ha de ser apartat si se li obre un judici oral per corrupció. S'ha posat en marxa una comissió específica per modificar el reglament en genèric, i un dels punts estrella serà què fer amb aquest precepte. Una eventual modificació -que bona part dels grups veuen amb mals ulls- podria acabar beneficiant la presidenta de la cambra, que aquest dissabte va arribar al primer aniversari com a segona autoritat del país.