"Lo siento mucho. Me quivocao y no volverá a ocurrir". La disculpa dura exactament quatre segons i té a veure amb un elefant dissortat. El cas és que el turista de Botswana -així com la política espanyola- té una llarga relació amb els proboscidis, que comença amb el 23-F. Aquell dia, els guàrdies que havien assaltat el Congrés amb Tejero al capdavant esperaven el famós Elefant Blanc, un militar d'alta graduació que mai no es va presentar ni tampoc no se'n va conèixer la identitat. Hi ha qui diu que potser el rei caçador en sap alguna cosa...

En aquella època, alguns sortíem d'una infantesa ambivalent respecte als elefants. D'una banda, Dumbo ens prometia volar si així ens ho proposàvem i sovint eren els elefants els amics fidels que treien de més d'una situació compromesa a Tarzan. Però també ens trobàvem uns terribles elefants vermells que ens atacaven objectius sensibles en el pitjor moment.

En fi, el cas és que d'això han passat molts anys i ja ho hem perdonat. Però avui som en temps del vell Babar i els joves Elmer i Eli ja no s'hi val tot contra els elefants. Per això aquell paquiderm finat acabarà essent el que acompanyarà el rei de l'escopeta al cementiri dels elefants.