Aquest dissabte, 23 de juliol, s'escauen els vuitanta anys de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), a través de la fusió del Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya.

El PSUC es va crear com una reacció ràpida d'aquestes forces a l'inici de la sublevació militar contra la República, i va esdevenir el partit de referència de l'esquerra marxista a Catalunya durant la guerra, la resistència guerrillera i la lluita antifeixista.

Impulsor de l'Assemblea de Catalunya i d'altres organismes unitaris d'acció, el PSUC va arribar a la restauració de la democràcia i l'autonomia de Catalunya essent el partit més organitzat i amb una presència molt destacada tant al Congrés dels Diputats, amb vuit diputats elegits el 1977, i amb 25 diputats al primer Parlament de Catalunya, el 1980.

En la seva història, objecte de nombroses investigacions i reculls en forma d'articles, llibres, treballs universitaris, va arribar a ser reconegut com a secció catalana de la III Internacional, essent l'únic cas en què aquesta plataforma va reconèixer dos partits dins del mateix estat, ja que també en formava part el Partido Comunista de España (PCE), amb qui el PSUC mantenia llaços fraternals. 

Tanmateix, les dissensions internes entre els diferents sectors del partit (eurocomunistes socialdemòcrates, leninistes i prosoviètics), van arrossegar el PSUC a les escissions i el naufragi electoral a l'inici dels anys 80.

Després de durs enfrontaments organitzatius, el PSUC va quedar "congelat" el 1997, mentre els seus efectius s'havien traslladat cap a la nova Iniciativa per Catalunya creada el 1987. Els partidaris de mantenir l'històric partit en acció van fundar el PSUC Viu, que el 2014 va constituir Comunistes de Catalunya al fusionar-se amb el Partit dels Comunistes de Catalunya, escindit del PSUC el 1982. El nou col·lectiu forma part actualment d'Esquerra Unida i Alternativa i ha emès aquesta nota commemorativa del 80è aniversari.