Els partits independentistes continuen les negociacions amb els comuns per intentar sumar-los al suport a la llei d'amnistia. En les últimes hores s'han intensificat les converses per consensuar el suport a la proposta de resolució que es votarà divendres al Parlament per reclamar al Congrés una llei que aixequi totes les condemnes i causes vinculades al procés des de l'any 2013, una norma que JxCat, ERC i la CUP registraran a Madrid el 15 de març. El grup liderat per Jéssica Albiach, però, ha presentat una esmena a la proposta amb un quid pro quo de fons: el seu vot a favor a canvi del suport a la reforma del delicte de sedició. 

El punt a debat és, en concret, el número dos de la resolució, en el qual els partits independentistes recullen la petició perquè el Congrés aprovi la llei d'amnistia. L'esmena de Catalunya en Comú Podem rebaixa aquesta petició directa. La circumscriu, sense mencionar la cambra baixa, a donar suport a la presentació "de qualsevol iniciativa legislativa encaminada a desjudicialitzar el conflicte i a l’extinció de les responsabilitats penals i administratives del conjunt de persones encausades en motiu del procés independentista, com ara una llei d’amnistia". 

En el mateix punt hi afegeixen el suport del Parlament a les peticions d'indult, així com a la reforma del delicte de sedició en el codi penal que han impulsat des dels comuns i Podem a través de Jaume Asens. Els independentistes recelen d'aquesta via. Primer, perquè consideren que el delicte de sedició hauria de ser directament suprimit del codi penal. Però també perquè asseguren que la interpretació de com es defineixi el nou delicte quedarà, de nou, en mans del Tribunal Suprem, que sempre ha fallat en contra dels interessos dels líders independentistes empresonats. En l'esmena, els comuns també plantegen el suport a la via del diàleg i de la negociació i la reclamació de reunir la taula entre la Generalitat i la Moncloa "el més aviat possible".

[noticia]213068[/noticia]
Fonts independentistes de la negociació asseguren que estan debatent amb els comuns, però que no estan d'acord amb acceptar el plantejament de l'esmena i transaccionar-la tal i com està redactada. El cert és que tampoc existeix un posicionament unànime en l'espai que lidera Ada Colau sobre quin ha de ser el posicionament en la proposta de resolució. Així doncs, a hores d'ara és una incògnita si el grup d'Albiach votarà a favor o bé abstenció a la petició d'aquesta llei d'amnistia. 

De fet, l'espai està encara debatent perquè existeixen dues visions sobre com afrontar la votació. La consideració general és que no és casual que la proposta conjunta d'amnistia de l'independentisme es presenti ara, tres anys després dels primers empresonaments, a les portes d'una campanya electoral. "Sembla que busquin retratar-nos", afirmen fonts del partit. De fet, sostenen que si es busqués realment impulsar-la, l'haurien preservat del context electoral i reservat per després dels comicis.

Precisament per aquest motiu, hi ha qui creu que caldria "no caure en la trampa" i votar-hi a favor sense renunciar a explicitar que la reforma del codi penal és la fórmula que consideren més viable. Altres veus del partit, però, reclamen que no es voti afirmativament i que se surti del pas amb una abstenció. I és que un sí exigiria després, per coherència, que s'actués de la mateixa manera un cop el Congrés s'hagués de posicionar i això estaria estretament lligat a una nova escletxa amb el PSOE a la Moncloa. A més, continua havent-hi un sector dins de l'espai ubicat en el corrent Comuns Federalistes que rebutgen el concepte de presos polítics per referir-se als líders independentistes empresonats, una denominació que Albiach i la cúpula sí que utilitzen i que està estretament lligada al concepte d'amnistia.