La reforma del règim especial per als treballadors del Parlament anomenat llicència per edat impulsada per la presidenta Laura Borràs -i aprovada per unanimitat de la mesa- redueix de cinc a tres els anys en què els funcionaris poden cobrar el sou sense treballar, segons publica el diari Ara, que aquest dilluns ha destapat que una vintena de membres de la cambra, entre ells dos exlletrats, cobren anualment 1,7 milions d'euros sense haver-hi d'anar.

El règim es va instaurar el 2008, quan Ernest Benach presidia el Parlament. Aquest matí, en una entrevista a TV3, Borràs ja explicava que aquestes condicions s'havien modificat però no s'havien pogut eliminar, i que hi ha hagut una negociació complexa amb el personal. El rotatiu explica que la llicència per edat, que ara afegeix l'adjectiu "progressiva", continua amb una durada màxima de cinc anys, però els dos primers els funcionaris hauran de destinar un seguit d'hores a justificar el sou.

És un règim que s'aplica els últims cinc anys de vida laboral a partir dels 60, i en virtut de la reforma, el primer any els funcionaris que s'hi acullin podran reduir un terç de la jornada i cobrar el 90% del sou. El segon any es mantindria el sou però la jornada es reduiria a la meitat. A partir del tercer any la llicència ja pot ser a temps complet. Per cobrar el 100% de les retribucions bàsiques i el 70% dels complements específics caldrà haver treballat 29 anys al Parlament, en lloc dels 25 fins ara, però qualsevol funcionari amb més de 15 anys s'hi podrà acollir.

La reforma inclou algun altre enduriment, com una rebaixa del sou segons els anys treballats en relació a les condicions anteriors o una disminució del premi de jubilació -el sou de tot un any- en funció del temps que s'ha gaudit de la llicència d'edat a temps complet. S'ha inclòs una moratòria perquè no afecti les 21 persones que hi estan incloses i les que ho van sol·licitar el 2021. També estableix un règim transitori per a les que ho reclamin el 2022 i el 2023.