Els aldarulls que es van viure dissabte al centre de Barcelona han entrat de ple en la precampanya del 29-N, amb un intercanvi de retrets entre esquerres i dretes. Els governs català i espanyol acusen PP i Vox de voler treure rèdit dels incidents, mentre les dretes acusen Pedro Sánchez de la situació de caos a la capital catalana. Tot plegat, mentre s'investiga qui hi ha darrere de la convocatòria, que es va gestar a través de xarxes socials i plataformes de missatgeria i no són poques les veus que apunten que fenòmens així beneficien l'extrema dreta. "Probablement hi ha algú al darrere que vol desestabilitzar i generar inseguretat", ha apuntat la consellera d'Interior, Núria Parlon, aquest dilluns a Catalunya Ràdio. En la mateixa línia, el ministre Óscar Puente ha alertat que PP i Vox busquen treure profit d'una situació com aquesta. A Catalunya, Junts ha demanat la compareixença de Parlon perquè doni explicacions sobre els fets.
Hi ha algun partit polític rere les convocatòries? Parlon ha descartat fer especulacions però ha lamentat algunes "bestieses molt grosses" que en les darreres hores han fet "persones que volen governar Espanya". Alberto Núñez Feijóo va dir durant el cap de setmana que els aldarulls a Barcelona eren el resultat de "sembrar odi" per part de Sánchez i va insinuar que el president espanyol es volia mantenir al poder aprofitant la violència als carrers. El govern espanyol va titllar d'"absolutament irresponsables" les afirmacions. La portaveu, Elma Saiz, ha evitat alimentar teories d'ingerències externes, però sí que va constatar que l'extrema dreta és qui més es beneficia de situacions de "caos i odi" com les viscudes aquest cap de setmana.
Els Mossos faran una petició judicial a les plataformes per investigar qui hi ha darrere dels incidents, que van deixar més d'un centenar de detinguts, bona part dels quals, menors. Interior instarà judicialment el tancament dels grups de missatgeria que es van utilitzar per convocar els aldarulls, perquè "inciten a la violència". La policia ha obert una investigació per esclarir els fets i identificar tant les persones que hi ha darrere d'aquestes crides com les que hi van participar presencialment. Ha remarcat que la convocatòria no tenia com a objectiu "reivindicar drets o més polítiques públiques", sinó "saquejar botigues i generar desordres públics i caos". Ha afegit que també caldrà treballar amb les famílies dels joves detinguts perquè "els pares en són responsables". Els investigadors volen arribar "fins al final" per saber qui hi ha darrere dels incidents, que van deixar una vintena de comerços vandalitzats i una quinzena d'agents ferits.
En el marc d’aquesta investigació, Parlon ha explicat que s’instarà judicialment a les plataformes de missatgeria a través de les quals es van convocar els aldarulls, com WhatsApp o Telegram, perquè tanquin els grups implicats. Ha assegurat que es tracta de canals que “inciten a la violència, als aldarulls i a cometre delictes” i ha advertit que aquests comportaments no són “tolerables” perquè “un pot mobilitzar-se i estar emprenyat pel seu futur, però no pot fer pillatges, desordres i provocar el caos social". Així mateix, ha dit que també demanaran les identitats de les persones que hi ha darrere d’aquests canals, i que “van donar aquestes instruccions i van reclutar la població jove perquè fes determinades accions". Amb tot, ha reconegut la complexitat del procés perquè en molts casos actuen amb noms falsos.
