Política

Els partits com a obstacle

ARA A PORTADA

Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
Els sindicats, descontents amb les explicacions de Parlon i Trapero: «No és un error, és una decisió política» Gerard Mira
«Mai s'havia invertit tant en educació»: Illa no es mou davant la vaga de mestres Pep Martí i Vallverdú
Florentino continua submergit en el seu esperpent: les frases més destacades de l’entrevista amb Pedrerol Víctor Rodrigo
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 16 de juliol de 2010 a les 21:59

Bé, aterroritzats deuen estar a Madrid després de la sessió d'ahir al Parlament de Catalunya. Els nostres il·lustres representants, després d'intenses negociacions, van tornar a votar un preàmbul de l'Estatut que, segons el Tribunal Constitucional, no cal liquidar perquè no serveix per a res. Bé, almenys van tenir la sort que el PP no va tenir prou vista com per votar-hi a favor i riure una mica.

D'aquesta manera, queda clar quin és el llistó de la unitat: el que accepti el PSOE. Ni més ni menys. Sabíem que el Parlament no aniria al davant de les reclamacions de més sobirania per a Catalunya i, ara, constatem que tampoc no hi anirà al darrere.

Així doncs, el dic de contenció més eficaç de l'Estat davant la crescuda de l'independentisme són els propis partits catalans, que eviten que mobilitzacions com la de fa una setmana tinguin alguna traducció política seriosa. El que passa és que els partits, per més que visquin en un món amb regles pròpies, no podran aïllar-se de qui els vota indefinidament.

Escull Nació com la teva font preferida de Google