Els partits com a obstacle

Política

ARA A PORTADA

Política Puente entoma la «desesperació» dels usuaris de Rodalies i garanteix millores: «Hi estem treballant» Bernat Surroca Albet
Política En català, per imperatiu legal i «pel mandat de l'1-O»: així ha recollit Comín l'acta d'eurodiputat a Madrid Oriol March
Política L'amnistiat Junqueras renova l'«intacte» compromís independentista des de la zona zero Lluís Girona Boffi
Política Bany de masses en la rebuda de l'amnistiat Lluís Puig: «L’estat espanyol ha perdut nou anys» Anna Mira Perich
Política Els Comuns prescindeixen d'Aina Vidal en la llista catalana del Front Ampli Oriol March

Redacció

Publicat el 16 de juliol de 2010 a les 21:59

Bé, aterroritzats deuen estar a Madrid després de la sessió d'ahir al Parlament de Catalunya. Els nostres il·lustres representants, després d'intenses negociacions, van tornar a votar un preàmbul de l'Estatut que, segons el Tribunal Constitucional, no cal liquidar perquè no serveix per a res. Bé, almenys van tenir la sort que el PP no va tenir prou vista com per votar-hi a favor i riure una mica.

D'aquesta manera, queda clar quin és el llistó de la unitat: el que accepti el PSOE. Ni més ni menys. Sabíem que el Parlament no aniria al davant de les reclamacions de més sobirania per a Catalunya i, ara, constatem que tampoc no hi anirà al darrere.

Així doncs, el dic de contenció més eficaç de l'Estat davant la crescuda de l'independentisme són els propis partits catalans, que eviten que mobilitzacions com la de fa una setmana tinguin alguna traducció política seriosa. El que passa és que els partits, per més que visquin en un món amb regles pròpies, no podran aïllar-se de qui els vota indefinidament.

Escull Nació com la teva font preferida de Google