La Universitat de Girona ha mantingut la distinció a Encarna Roca, magistrada del Tribunal Constitucional. Un honor que se li va concedir, fa dos anys, pel "compromís amb Catalunya i les seves institucions". Estic d'acord amb la decisió perquè, fins aquell moment, consta que la jurista barcelonina havia fet una feina important de recerca i difusió del Dret Civil català. Res a dir, doncs.

El problema comença quan, el mateix any, Roca és nomenada -a proposta de CiU- nova magistrada del Tribunal Constitucional. Substituïa, implícitament, Eugeni Gay, el català que plegava. Gay es va cobrir de glòria durant els debats del malaurat Estatut, intentant un pacte putaramonetista que, naturalment, no va ser ni tingut en compte pels onze hooligans espanyolistes que s'asseien al seu costat. A Encarna Roca li ha passat el mateix, amb la diferència que ella serà l'última catalana del Tribunal Constitucional. Ja no caldrà renovar la quota.

Gay i Roca són dues cares del passat. Han ocupat un seient que es correspon amb una altra Catalunya, la que va morir fa temps perquè ja no donava més de si i, a més, era indigna de la societat actual. Però ells van acceptar el que van interpretar com un honor i, al final, un sistema moribund els ha arrossegat fins la vilesa. No cal assenyalar-los amb el dit. Al capdavall, són ells els qui estan més a prop de la seva consciència.