Gran part de la crisi en la qual estem immersos està provocada, directament, per decisions dels partits polítics als quals hem votat durant els últims trenta anys. Tal i com defineixen experts com César Molinas, la bombolla immobiliària ha estat causada i concebuda des de la política professional, que ha colonitzat les institucions, els organs reguladors i, fins i tot, bona part del sistema financer a través de les desaparegudes caixes d'estalvis.

Des de la política estatal es va liberalitzar el sòl i des de la política municipal es van requalificar els terrenys. L'obra pública es va planificar i atorgar a criteri dels partits polítics, que tancaven el cercle finançant-se via comissions no gaire discretes. L'engranatge va permetre crear i engreixar empreses constructores d'enormes dimensions, amb beneficis astronòmics i ben arrapades al BOE. A escala més modesta, a Catalunya va passar exactament igual. Palau, Pretòria, Mercuri... Tot sorgeix del mateix sistema tancat.

Cal una reforma profundíssima dels partits polítics. És imprescindible obrir les llistes i recuperar la independència dels organismes de control administratiu i judicial. I és vital que les campanyes electorals es facin a través de debats als mitjans de comunicació, rebaixant a mínims les despeses en propaganda.

A Catalunya l'electorat està canviant el mapa polític pel seu compte. Així que és responsabilitat -bàsicament- de CiU i PSC regenerar les seves estructures, si és que volen sobreviure en un futur institucional que, afortunadament, tindrà un nivell d'exigència molt més alt. Perquè ara la societat sap què queda l'endemà de l'esclat de la bombolla.