Política

Els requetès omplen Montserrat per reivindicar la seva escultura retirada

El passat 10 de gener, l'abadia va fer retirar, a instàncies del Parlament i el Memorial Democràtic, l'escultura i la placa que hi havia en honor al terç de Nostra Senyora de Montserrat

ARA A PORTADA

La Marató del 2025 tanca el marcador fregant els 10 milions d'euros recaptats contra el càncer Víctor Rodrigo
Pacients de càncer: «Ha arribat un punt que ja no plorem la mort de les amigues de l'hospital» Natàlia Pinyol | Marc Orts i Cussó
La investigació contra el càncer a Catalunya, en 10 claus: de la immunoteràpia avançada a la prevenció Natàlia Pinyol | Marc Orts i Cussó
Ricky Rubio i Òscar Dalmau protagonitzen una emotiva conversa a La Marató parlant del càncer a les seves famílies Víctor Rodrigo
Ramon Pellicer i Júlia Otero es retroben a La Marató per parlar del càncer: «S'acosta la meta» Víctor Rodrigo

Redacció

Publicat el 29 de gener de 2022 a les 15:05

Un bon gruix de requetès, alguns amb la sotana de capellà i tots ells amb la boina roja, s'han citat aquest dissabte a de Montserrat com a acte de desgreuge davant la retirada de l'escultura i la placa que hi havia instal·lada al massís, per part de l'abadia a instàncies del Parlament i del Memorial Democràtic.

Els requetès va ser una organització paramilitar carlista creada a principi del segle XX, que va participar a la guerra civil espanyola pel bàndol dels colpistes i que va arribar a integrar més de 60.000 combatents voluntaris repartits en 67 terços.

El monument retirat es trobava a la plaça dels Apòstols des de 1965, davant de la cripta on hi ha enterrats 319 soldats catalans del terç -carlistes majoritàriament, però també de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Acció Catòlica i la Lliga-.

Quan es va construir el Valle de los Caídos, els carlistes van rebutjar traslladar-hi les restes dels integrants dels terços, que van rebre sepultura en una cripta que es va construir a Montserrat mitjançant subscripció popular. Anys a sobre s'hi va instal·lar una placa i, finalment, el 1965 una escultura d'un requetè caigut.