Política

Els requetès omplen Montserrat per reivindicar la seva escultura retirada

El passat 10 de gener, l'abadia va fer retirar, a instàncies del Parlament i el Memorial Democràtic, l'escultura i la placa que hi havia en honor al terç de Nostra Senyora de Montserrat

ARA A PORTADA

Punt i final al pacte Junts-PSOE: la militància avala la ruptura amb Sánchez Oriol March | Bernat Surroca Albet
ERC, davant del «trencament» de Puigdemont amb Sánchez: entre l'escepticisme i el compromís amb la negociació Bernat Surroca Albet
Sánchez admet cobraments en efectiu, però sempre «dins de la legalitat»: «El finançament del PSOE és net» Bernat Surroca Albet
Mazón anuncia una compareixença per la dana i diu que «es fa càrrec» dels insults dels familiars de les víctimes Natàlia Pinyol
BComú exigeix a Collboni que prohibeixi ja les compres d'habitatge especulatives si vol pressupostos David Cobo

Redacció

Publicat el 29 de gener de 2022 a les 15:05

Un bon gruix de requetès, alguns amb la sotana de capellà i tots ells amb la boina roja, s'han citat aquest dissabte a de Montserrat com a acte de desgreuge davant la retirada de l'escultura i la placa que hi havia instal·lada al massís, per part de l'abadia a instàncies del Parlament i del Memorial Democràtic.

Els requetès va ser una organització paramilitar carlista creada a principi del segle XX, que va participar a la guerra civil espanyola pel bàndol dels colpistes i que va arribar a integrar més de 60.000 combatents voluntaris repartits en 67 terços.

El monument retirat es trobava a la plaça dels Apòstols des de 1965, davant de la cripta on hi ha enterrats 319 soldats catalans del terç -carlistes majoritàriament, però també de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Acció Catòlica i la Lliga-.

Quan es va construir el Valle de los Caídos, els carlistes van rebutjar traslladar-hi les restes dels integrants dels terços, que van rebre sepultura en una cripta que es va construir a Montserrat mitjançant subscripció popular. Anys a sobre s'hi va instal·lar una placa i, finalment, el 1965 una escultura d'un requetè caigut.