¿Són aquests polítics vells els que poden encapçalar un procés d'emancipació nacional i, sobretot, la regeneració ètica de partits i institucions? Difícil, òbviament, però no n'hi ha d'altres. Artur Mas, de la mateixa manera que la resta de polítics que provenen del sistema derivat de la transició -a Catalunya i Espanya- sap de sobres que els partits s'han finançat per la via de les comissions. Com també n'és conscient Maurici Lucena respecte al PSC. I això, per no parlar d'Enric Millo i el PP... Ahir, al Parlament, tot va ser comèdia.

El cas és que aquesta societat ja no aguanta més. Millor dit: Ja no els aguanta més. Els polítics i els partits que vulguin tenir algun paper en aquest futur que s'acosta tan ràpid hauran d'assumir que els contribuents els pressuposen culpabilitat. I que són ells els que han de demostrar que fan política per servir, i no pas per servir-se'n.

Artur Mas ha assumit prou riscos com per pressuposar-li una voluntat ferma no només de recuperar la plenitud nacional sinó, també, de redreçament ètic de la política catalana. Només des de l'honestedat es podrà afrontar un procés que exigeix ni més ni menys que tenir la raó davant del món.