«Endolls» i un «terratrèmol» als Mossos: les crítiques a la nova àrea de seguretat de Torra

La nova àrea de seguretat institucional a Presidència ha estat polèmica des del mateix mes de gener, quan es va anunciar públicament. Després d'un primer debat al Parlament de Catalunya el passat mes de juny, aquest canvi en l'equip de seguretat del president Quim Torra, així com de la consellera de la Presidència, Meritell Budó, i dels expersidents ha tornat avui a la cambra catalana, concretament a la comissió d'Interior. Això sí, sota ferotges crítiques d'"endollisme", de "policia política" i de voler crear "terratrèmols" al cos de Mossos d'Esquadra. 

En aquesta comissió, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha hagut de donar explicacions sobre la nova àrea de seguretat -que s'encarrega d'implantar i planificar mesures per a la protecció personal dels membres o exmembres de presidència i les instal·lacions del Palau de la Generalitat-, i també ha hagut d'explicar el canvi en la direcció dels Mossos d'Esquadra. El passat 3 de juny, la policia catalana va anunciar el cessament de Miquel Esquius i el nomenament d'Eduard Sallent com a comissari en cap. 

Segons ha recordat Buch, els canvis s'han produït arran del 155, que "per real decret" va canviar el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i va obligar a reestructurar el cos. I respecte de l’àrea de seguretat institucional, ha defensat que va ser un procés obert, en què podien participar tots els agents del cos, i que es va basar i inspirar en el model que ja té la Moncloa: "El model no és nou, ja que s'ha copiat". Segons ha lamentat, quan els canvis es promouen des de Catalunya sempre es critiquen, mentre que si aquests es fan des del govern espanyol, "estan bé", i ha defensat també que el nombre d'agents és el mateix abans i ara. "I ni és guàrdia pretoriana, ni ho serà", ha assegurat, sinó que és el mateix que "funciona a l'estat espanyol des de fa molts anys". 

Foscor i inestabilitat als Mossos

Jean Castel, de Ciutadans, ha acusat Buch de col·locar Sallent al capdavant dels Mossos per "ditocràcia", i ha acusat l'àrea de seguretat institucional de ser una manera enganyosa per tal de proporcionar seguretat a l'expresident "fugat" Carles Puigdemont. Així mateix, el representant del partit d'Albert Rivera ha recordat a Buch que només és el conseller d'Interior d'una comunitat autònoma. 

De la mateixa manera, el representant del PSC, Carles Castillo, ha considerat que no troba "cap raó tècnica" per al canvi de Sallent, i ha acusat el conseller de provocar "un nou terratrèmol intern" als Mossos, justificant el cessament d'un comentari anterior que només portava un any al capdavant del cos. "Va ser fulminat", ha etzibat el socialista, respecte d'Esquius, i ha afegit: "Més aviat sembla que puguin haver-hi raons d'una altra índole, més d'afinitat personal o ideològica". 

El PSC acusa Buch de ser el "campió de les fal·làcies i de la demagògia", mentre que el PP i Ciutadans vinculen els Mossos amb Puigdemont

Sobre l'àrea de seguretat, ho ha considerat -altra vegada- un "terratrèmol", i ha acusat Buch de ser "el campió de les fal·làcies i de la demagògica". "Ningú ha dit que Torra no es mereixi la mateixa seguretat, el que posem en qüestió és el canvi de model", ha remarcat. Segons el socialista, Interior ha posat "criteris de foscor" a aquests canvis, per no saber com funciona o qui forma part d'aquesta nova unitat. 

Pel que fa al PP, Esperanza García ha preguntat si "faran també escorta a d’altres fugits de la justícia", i ha lamentat que Buch hagi contestat de males maneres les preguntes que li han formulat: "Vostè porta molt malament donar explicacions".  

Una profunda "manca de respecte institucional"

Per al diputat d'ERC José Rodríguez, les crítiques desplegades són una "profunda manca de respecte institucional" envers el cos de Mossos d'Esquadra. Segons ha recordat, la seguretat del president Torra o dels expresidents és "tan digne com la de la Moncloa", i ha defensat un model de seguretat sobre el qual s'ha de vessar la confiança. La també republicana Montserrat Fornells ha defensat la trajectòria professional del nou comissari en cap dels Mossos, i ha demanat que no es critiqui per sistema: "Normalment sempre es critica quan no es fan canvis, i quan se'n fan, tambe es critica". 

Pel que fa als comuns, Marc Parès, s'ha mostrat favorable a "garatir la seguretat del president", tot i que ha posat de relleu la necessitat de treballar en molts altres aspectes dins dels Mossos. "Hi ha moltes altres prioritats que també haurien de ser ateses", ha recordat. 

JxCat denuncia la "mania persecutòria" als Mossos i demana als partits unionistes que acabin amb la "cantarella de la politització"

El problema, ha afegit el diputat per JxCat, Ferran Roquer, és que els Mossos és "un cos de policia que funciona i a uns sectors de l'espanyolisme els molesta". Sobre això, ha destacat que -pel que fa a Trapero- encara no s'ha esclarit si el van cessar "perquè va fer bé en resoldre els atemptats del 17-A o perquè l'1-O va agafar més urnes que les forces i cossos de seguretat de l'Estat sense fer ús de les porres". En qualsevol cas, ho ha considerat una "mania persecutòria" respecte de la policia catalana, i ha lamentat la "cantarella de la politització" que acostumen a promoure els partits unionistes, quan són aquestes mateixes forces les que estan plenes de casos de corrupció. 

Desallotjament de Manresa

El conseller també ha hagut de donar explicacions sobre el desnonament viscut a Manresa el 25 de març del 2019, quan una parella que supera els seixanta anys i els seus dos fills van ser desallotjats pels Mossos d’Esquadra al número 5 del carrer Lluís Argemí de Martí de Manresa. Unes seixanta de persones convocades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) del Bages es van concentrar llavors a l'immoble per intentar evitar l'execució, tot i que el llançament es va acabar executant per complet passada la una del migdia.

La parella afectada pel desnonament feia tres anys que no pagava el lloguer de l'immoble, després que deixessin de percebre el Pirmi. Feia també mig any que el seu cas es tractava a la taula social de Manresa, però l'ajuntament no els havia trobat cap allotjament alternatiu. Després de cinc avisos, el jutjat va determinar el llançament, on van participar tres furgones de la policia catalana, dues de les quals d'agents d'antiavalots. Arran del desnonament, la PAH va denunciar la "violència" dels Mossos quan, a l'obrir la porta per deixar sortir una menor, aquests van aprofitar per entrar, trencant allò que s'havia pactat amb el dispositiu policial. Es van acabar denunciant penalment tres persones, i 28 per via administrativa.

Segons Buch, que ha rebut crítiques directes per part dels grups de la CUP i Catalunya en Comú, la policia va actuar "per tal de complir el requeriment judicial", havent complert tots els protocols d'avís i de mediació que exigeix la llei. Tant la CUP com els comuns, però, han denunciat una clara situació d'"abús policials", i en el cas dels anticapitalistes han acusat Buch de manipular el relat dels fets. Per part de Ciutadans, s'ha demanat respecte per totes les resolucions judicials, i el seu portaveu ha recordat al conseller que la postura actual del Govern no és la mateixa que quan es va impedir el pas de la comitiva judicial el setembre del 2017: "Li demanaria la mateixa coherència". Pel que fa al PP, ha considerat "raonable" l'actuació policial. 

Per al PSC, el problema és que l'administració púbica no ha pogut aportar una "solució" per a una família que havia d'esperar per tenir un pis social, i respecte d'aquest cas concret, els socialistes han precisat que l'actuació policial va ser "desproporcionada". "Està clar que darrere de cada desnonament hi ha un problema social i d'accés a l'habitatge", han afegit els portaveus d'ERC, que han demanat "polítiques d'habitatge efectives". Més que un problema de seguretat, han defensat des de JxCat, es tracta d'un problema que s'hauria de tractar en l'àmbit d'habitatge. A més, els postconvergents han justificat que els agents van actuar per ordres judicial.

Sobre això, i ja en el torn de respostes, el conseller ha demanat que es demanin explicacions també al jutge o a serveis socials. "A mi no m'agrada viure en un país on es desnona gent vulnerable", ha declarat el conseller, que ha precisat que això ara no forma part de les seves competències. També ha demanat als partits que han estat crítics que deixin de fer partidisme: "Jo sóc el conseller d'Interior i he de dir la veritat".