Alberto Núñez Feijóo intentarà combinar dues vies d'atac a Pedro Sánchez en el debat de política general que comença aquest dimarts al Congrés. Mentre la direcció conservadora insisteix en què l'economia serà l'eix central del discurs, i repeteix la predisposició als pactes d'Estat, el cert és que els missatges públics mostren també el rostre més dur de la formació, com s'ha vist aquest cap de setmana amb motiu de l'acte d'homenatge a l'exregidor d'Ermua Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA el 1997. D'una banda, es repeteixen termes com "moderació" i "pactes". De l'altra, es mantenen les velles consignes, com s'ha vist amb el principi d'acord del govern Sánchez amb Bildu amb motiu de la nova llei de memòria democràtica.   

Els darrers dies, tant Cuca Gamarra com el veritable home fort a Génova, Elías Bendodo -nexe entre Feijóo i Juan Manuel Moreno Bonilla- ha assegurat a la COPE que l'objectiu del PP en el debat serà "la situació econòmica i la de les famílies". Però tot seguit ha escomès contra la que ha anomenat la "llei Bildu", qualificant-la d'"agressió a l'Estat i a la democràcia" i afirmant que Sánchez vol reescriure la història d'Espanya "amb els que van assassinar Miguel Ángel Blanco".

El cert és que la nova llei ha estat consensuada amb formacions com el PNB i el PDECat -ERC, de moment, manté la seva abstenció-, que han aconseguit que el text declari la il·legalitat dels tribunals franquistes i la nul·litat de les condemnes. També allarga del 1978 al 1983 la seva aplicació, amb la possibilitat que afecti les violacions dels drets humans per part de cossos policials o parapolicials.

Al PP li ha anat bé que aquest acord sobre la llei de memòria hagi coincidit amb l'acte a Ermua perquè ha pogut contraposar la seva visió sobre les "víctimes". Feijóo també nota l'alè de l'aznarisme. De fet, va coincidir amb José María Aznar en l'acte de record a l'exregidor assassinat. La Fundació FAES ja ha llançat els seus mots d'ordre, considerant la nova llei com una "voladura de les bases de l'ordre constitucional".

El fet que el PP aprofiti qualsevol fet per aixecar la bandera dels valors patriòtics qüestiona la suposada vocació moderada de la nova direcció conservadora. Això s'ha vist també en la manera com han emprat unes paraules de Sánchez a Ermua parlant d'Espanya i Euskadi com de "dos pobles", com una mostra més de la suposada traïció del president espanyol a la unitat de l'Estat i als valors constitucionals. 

Aquest dilluns, el PP ha reiterat la seva curiosa voluntat pactista. Ha mostrat la seva disposició a acordar amb el PSOE la renovació del Consell General del Poder Judicial, que porta tres anys bloquejada pel PP. Però ha exigit a la Moncloa que, per fer-ho, retirin la proposta de reforma que es votarà dijous per desbloquejar la designació de nous membres del Tribunal Constitucional. 

[h3]La "no-presència" de Feijóo[/h3]
Feijóo serà a l'hemicicle del Congrés, però no intervindrà. Com que no és diputat -sí que és senador-, no se li ha permès participar. El PP, però, no n'ha fet un cavall de batalla, sobre aquesta qüestió. Les enquestes saluden el líder conservador i el panorama que ve, si la inflació i la guerra a Ucraïna no donen un gir ara inimaginable, aporten a Génova la percepció que no cal arriscar.

Feijóo seguirà el debat assegut al costat de Cuca Gamarra, la secretària general del partit i portaveu del grup al Congrés. Serà ella qui donarà la rèplica a Sánchez. Però la direcció del PP traurà tot el profit que pugui del moment i furgarà en les contradiccions internes del govern de coalició progressista, de la política econòmica a les despeses militars. El polític gallec, que no pujarà a la tribuna, sí que farà valoracions pels passadissos. La seva serà una no-presència calculada.