Aquesta nit comença una altra campanya electoral i, de nou, l'enfrontament tradicional entre els partits i els periodistes dels mitjans públics, que protesten pel fet de ser utilitzats com a estricte suport publicitari. Han passat prou temps i prou eleccions per evidenciar que el sistema no funciona i que milers d'espectadors canvien de canal quan entra la careta, sempre amenaçadora, dels maleïts blocs electorals. Però, per alguna raó, els polítics continuen amagats darrere del cronòmetre, amb les quotes prèviament repartides i els directes planificats.

No conec ningú que estigui interessat en veure i escoltar els blocs electorals. Ningú. I, en canvi, hi ha molta gent que segueix l'actualitat política, més encara en els temps que corren. Però la manera de comunicar les idees ja no és ni el míting, ni els actes de partit, ni les passejades pels mercats, sinó el debat. Debats temàtics, imprescindibles, i cara a cara entre tots els candidats. Seria interessant un debat sobre les hipoteques? O un cara a cara Chacón-Bosch? I un Duran-Fernández Díaz? Si la resposta és sí, vostè està en contra dels blocs electorals.

Previsiblement, aquesta serà l'última convocatòria electoral en una temporada llarga. Passem-la com puguem. Però l'endemà de les espanyoles serà el moment d'afrontar la comunicació entre polítics i ciutadans. Per salubritat democràtica, acabem d'una vegada amb míting d'entrepà i bandereta. Pesats.