El caçadors tindran enguany autoritzacions per abatre el doble de trofeus de cabra hispànica, els exemplars mascles de més edat, dins la Reserva Nacional de Caça dels Ports, i també s’incrementaran les quotes de cacera d’esta màxima categoria cinegètica a les àrees privades de caça que envolten la reserva. És una de les decisions derivades de l’aparició del brot de sarna que afecta la població de cabres, presa en la reunió de la Junta Consultiva de la Reserva -on hi ha representats els diversos sectors implicats i l'Administració- que ha tingut lloc a la Sénia. En acabar la trobada, diversos membres de la Junta, en representació d’alguns ajuntaments –Tortosa, La Sénia, Horta de Sant Joan i Alfara de Carles, a més de Mas de Marberans i Roquetes, que han excusat la presència-, del sindicat Unió de Pagesos i de la Federació de Caça a les Terres de l’Ebre, han demanat la dimissió del Cap dels Agents Rurals al territori, Miquel Àngel Garcia, per considerar que ha ocultat informació sobre l'evolució del brot, concretament per haver retardat dos setmanes en tramitar l’analítica corresponent a un animal sospitós que s’havia abatut a Gandesa i que finalment va donar positiu.

A hores d’ara són uns 130 els casos de sarna que poden estar afectant la població de cabra hispànica, majoritàriament fora de la Reserva Nacional, és a dir, a les àrees privades annexes, i específicament a la Terra Alta. Per tal de reduir la densitat de cabres i dificultar així l’expansió de la infecció, s’ha acordat que dins la Reserva, enlloc de 20 autoritzacions per caçar trofeus, la xifra inicialment prevista, se’n concediran 40, segons ha explicat Joan Sanahuja, representant de l’Ajuntament de Tortosa a la Junta Consultiva reunida avui. Els trofeus són els exemplars més grans i possiblement més vulnerables a contreure la malaltia. També són els més valorats en l’aspecte cinegètic, ja que es poden pagar entre 1.000 i 9.000 euros per caçar-lo en funció de la cornamenta de l’animal. A les àrees privades també hi haurà un increment de trofeus a abatre que no s’ha concretat en la roda de premsa, com tampoc s’ha concretat fins a quin punt es poden modificar les autoritzacions de selectius, els mascles menors de 10 anys, dels quals l’any passat se’n van abatre un centenar. De fet, s’ha proposat dixar el pla d’aprofitament obert, en funció de comprovar l’evolució del brot de sarna.

Picabaralles i petició de dimissió
  Sanahuja havia convocat els mitjans de comunicació després de la reunió per informar sobre la situació derivada del brot de sarna en la població de cabra salvatge, i ha començat la seua intervenció demanant “de forma rotunda” la dimissió del Cap dels Agents Rurals. Segons ha explicat, després que es prengués una mostra a una cabra sospitosa de sarna abatuda el passat 22 de desembre, Garcia no va enviar la mostra al laboratori fins el 7 de gener. El dia 9 es va confirmar el positiu. “Això no es pot tolerar perquè el seu deure era donar informació als seus superiors i als serveis territorials d’Agricultura, així que és el màxim responsable d’una situació de negligència”, ha afirmat Sanahuja. De fet, però, éste no era el primer exemplar detectat al Port que havia donat positiu en sarna, ja que el 15 de desembre ja havia arribat als serveis territorials la confirmació d’un positiu corresponent a un exemplar trobat mort el 9 de desembre. El 29 de desembre la Direcció General ja havia autoritzatel personal adscrit a la Reserva de Caça a abatre animals al seu interior. “L’actuació del departament ha estat la que tenia que ser”, ha dit Sanahuja.

El president de la Federació de Caça a les TE, Manolo Royo, també ha exposat l’existència de “moltes desavinences” i “picabaralles en la gestió de la Reserva” que podrien haver retardat actuacions més diligents. “L’Administració s’ha de posar ferma i que cadascú faça la funció que li pertoca, i la dels Agents Rurals és la de vigilar”, ha apuntat. Royo ha assegurat que els caçadors estan “molt preocupats” per les repercussions de la possible expansió del brot de cara a futures campanyes, donat que en altres zones ha quedat afectada fins a un 75% de la població de cabra.

Per la seua banda, Joan Montesó, representant d’Unió de Pagesos, ha encoratjat l’Administració a fer “una feina ben feta” i ha puntualitzat que l’origen del brot de sarna no rau en cap ramaderia de la zona: “No permetrem que es criminalitze els ramaders del territori”, ha conclòs.