Heus aquí l'oferta. Un contracte de només un any, fins el pròxim congrés ordinari. La selecció de l'equip directiu s'ha de fer pactant, un per un, tots els llocs de l'executiva entre famílies tan microscòpiques que, sovint, arriben a la unipersonalitat. A més, dins del partit no hi ha un sol militant que no estigui profundament de mal humor per la magnitud d'un desastre que tothom veu encara superable. I el problema afegit és que, sovint, estan enfadats per raons exactament contradictòries. A això, cal sumar-hi un llistat gairebé infinit de greuges personals creuats enmig d'una pila de revoltes territorials concatenades.

El nou primer secretari haurà d'aplicar l'única estratègia disponible, que és seguir el que vagi decidint PSOE. Però el PSOE, a la seva vegada, només té clar que ha de tancar files amb el PP. A més, fora d'Andalusia és inútil intentar trobar qualsevol interlocutor fiable. I la presidenta de la Junta és una creació del café para todos a la qual ja li va bé un PSC en permanent deconstrucció.

Per si fos poc, qualsevol candidat haurà d'abandonar alguna alcaldia, en un viatge amb menys garanties encara de les que tenia Pere Navarro fa un parell d'anys. En fi, que el despatx de Nicaragua té una cadira de faquir.