Així les coses, Salmond ha assegurat que un Govern de l'SNP presentaria en els primers 100 dies un projecte per separar Escòcia del Regne Unit, i el 2010 convocaria un referèndum d'autodeterminació. El candidat nacionalista ha justificat retardar el plebiscit cap a finals de legislatura, per tenir temps per convèncer l'electorat. "La clau és que l'SNP aconsegueixi generar credibilitat des del Govern.
És una condició indispensable per guanyar un referèndum d'independència", ha afirmat Salmond. Com que l'autonomia escocesa no té competència per reformar la Union i, per tant, legalment no pot convocar un referèndum d'autodeterminació, la pregunta que l'Executiu faria al poble és si està d'acord que el Parlament escocès negociï amb el Govern britànic la independència d'Escòcia, d'acord amb el projecte de llei presentat pel Govern. Gràcies a aquesta giragonsa, doncs, el plebiscit seria plenament legal.
De totes maneres, els líders polítics britànics han reconegut sempre el dret de decidir d'Escòcia. La mateixa dama de ferro, Margaret Thatcher, ho va fer quan era la primera ministra. I Tony Blair també ha acceptat el dret d'autodeterminació escocès durant el seu mandat. A més, ara que s'acosta la possibilitat, l'actual líder dels conservadors britànics, David Cameron, ha manifestat que acceptaria el resultat d'un referèndum d'independència si fos el primer ministre. "Si Escòcia votés determinadament en un referèndum per la separació, ho acceptaríem. Però, farem tota la campanya que puguem en contra d'aquesta opció", ha afirmat.
