Les fitxes de dòmino van caient, irremisiblement, una sobre l'altra fins que, en pocs instants, totes acabin tombades cap per avall. El video que ahir va publicar El País ha caigut sobre Zapatero, Aznar, l'exèrcit espanyol, Bono, Trillo, Chacón, el CNI, l'Audiència Nacional i fins i tot .paradoxalment- sobre el mateix diari que li ha donat difusió. D'una tacada, els maltrataments criminals a un presoner indefens han posat al descobert que PSOE, PP, jutges, militars i el diari global en espanyol han participat, d'una manera o altra, en l'encobriment d'una vergonya que no convenia a ningú.

La denúncia, valenta i compromesa, de Gervasio Sánchez (un dels millors fotoperiodistes de guerra, aleshores treballador d'El País) ha permès saber que aquestes tortures van ser conegudes i tolerades per tots els estaments de poder espanyols, jutges i periodistes inclosos. El fotògraf porta nou anys enviant cartes i apel·lant a tothom, sense que ningú no li hagi fet cas mai. Gervasio Sánchez no és un qualsevol, ni pot ser pres per un boig. Hi va haver una conspiració de silenci.

Des d'ahir, doncs, la caiguda d'unes quantes peces enfonsa més encara el sistema espanyol, que ja fa temps que xipolleja sobre el fang. Ningú no pot creure ja en aquell pam de net que fa que la democràcia continuï tenint una oportunitat.