És greu que hi hagi evasió fiscal, òbviament, però eludir els impostos no deixa de ser una acció privada. Per contra, perseguir selectivament uns evasors i no uns altres, en funció d'objectius polítics, és una acció prevaricadora dels poders públics. Un estat que actua d'aquesta manera es transforma en una entitat mafiosa que s'autoprotegeix, poc més que un conjunt de càrrecs que busquen la destrucció dels adversaris.

I això és el que porta fent l'estat espanyol des de fa dos anys a Andorra, Liechtenstein i Suïssa. La premsa andorrana explica que agents espanyols es passegen pel Principat amb diners frescos per a qui els pugui proporcionar informació utilitzable contra personatges destacats del sobiranisme català. Tot indica que han aconseguit corrompre un directiu de la Banca Privada d'Andorra que tenia problemes econòmics i el cas Pujol derivaria d'aquestes informacions. Misión cumplida.

L'any 2008, els serveis secrets alemanys van pagar un informant a Liechtenstein, que els va proporcionar proves per obrir judici contra centenars d'evasors. Així ho van fer i el govern alemany va assumir l'acció (i el cost: cinc milions d'euros) i va considerar-ho un èxit. L'any següent, Liechtenstein i Alemanya firmaven un acord de transparència fiscal que acabava amb els viatges de milionaris alemanys al principat alpí. Espanya, en canvi, ni busca delinqüents fiscals ni vol acabar amb l'evasió a Andorra. Només impedir que els catalans decidim sobre el nostre futur. Ah, i que el 99 per cent continuem pagant els impostos que ells determinin.