Tres o quatre circumstàncies agafades pels pèls han estat suficients perquè el Tribunal Suprem hagi denegat la inscripció de Sortu com a partit polític. Ara, a l'esquerra abertzale li queda presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional, allà on hi tenen despatx aquells que reflexionaven sobre els drets dels catalans des de la plaça de toros de la Maestranza.

L'Estat espanyol, a diferència d'altres de l'entorn occidental, es preocupa poc per les aparences democràtiques. La suma de PSOE i PP és suficient per garantir l'acceptació general de qualsevol mesura i la prova és que aquesta mateixa majoria es va compondre, ràpidament, per col·locar de lehendakari a Patxi López després de treure de les urnes cent mil vots que els feien nosa.

Precisament per això criden l'atenció els errors estratègics que ha comès el nacionalisme basc, en totes les seves expressions, al llarg dels últims temps. Les dimensions de la paradoxa són tals que, a hores d'ara, el PNB és el soci principal de José Luis Rodríguez Zapatero.

Queda la incògnita de la probable convergència entre l'esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna, que ahir es va visualitzar a Lizarra. Un indret simbòlic de l'última vegada que el basquisme va portar la iniciativa.