Un exemple de la clàusula que imposen. Foto: QS/ND" La aplicación a Gibraltar del presente Convenio no puede ser interpretada como reconocimiento de cualquiera derechos o situaciones relativas a los espacios que no estén comprendidos en el artículo 10 del Tratado de Utrecht, de 13 de julio de 1713, suscrito por la Coronas de España y Gran Bretaña".
Aquest és un dels cinc punts que incorpora la "Declaració" expressa, concreta i clara del govern espanyol en tots els convenis de caire internacional que signa amb la resta d'estats des que va esclatar la darrera crisi amb el Regne Unit i el Penyal.
La Declaració s'afegeix a tots els convenis sigui quina sigui la matèria, ja sia econòmica, com de polítiques per lluitar contra la violència de gènere com aquells que regulen competències culturals.
"És una veritable paranoia", assegura una font dels departaments jurídics del Congrés a Nació Digital que té l'obligació d'incoporar aquesta clàusula "sí o sí" i tingui la importància que tingui el conveni internacional. L'objectiu de l'executiu espanyol és sistematitzar el boicot a la sobirania de Gibraltar.
Puntualització del què, com i per què
"És una veritable paranoia", assegura una font dels departaments jurídics del Congrés a Nació Digital que té l'obligació d'incoporar aquesta clàusula "sí o sí" i tingui la importància que tingui el conveni internacional. L'objectiu de l'executiu espanyol és sistematitzar el boicot a la sobirania de Gibraltar.
Puntualització del què, com i per què
La resta de punts deixen clar que Gibraltar "és un territori no autònom les relacions exterior és responsable el Regne Unit i que està sotmès a un procés de descolonització d'acord amb l'ONU". A més afegeix que les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter "local" i depenent del seu "estat sobirà" que és el Regne Unit. I aclareix, que "una eventual participació de les autoritats de Gibraltar en l'aplicació d'aquest conveni s'entendrà exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar".
