"El que dic és que totes les lleis es poden modificar i s'ha de valorar si la norma segueix responent a una realitat social, com ho va ser l'any 78, o si hi ha una realitat diferent, plural, que aconsellaria una modificació". Aquesta frase i alguna altra del mateix estil ("Al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el que vol") han estat motiu de gran escàndol entre la bona gent de Madrid, fins el punt que les autoritats s'han vist obligades a llançar una fàtua contra l'infractor: el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol.

El cas és que Rodríguez Sol ha encadenat dues blasfèmies. L'una, manca de fe en la infalibilitat del text sagrat del 78 i, en especial, possible qüestionament de l'eternitat d'Espanya com a concepte al marge del temps, sense inici ni final. La segona ofensa és esmentar el nom del poble i dotar-lo de la capacitat, sacrílega, de decidir el que vol. El pànic moral s'ha desfermat ràpidament.

Aquests versicles políticament satànics no tenen perdó de Déu. Així que l'obligació de qualsevol espanyol és perseguir el senyor Rodríguez, almenys fins aconseguir-ne una abjuració completa. I és possible que, tractant-se d'un fiscal, en aquesta ocasió calgui aplicar-li un exorcisme: Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congredatio et secta diabolica...