Les simpàtiques imatges de Felip VI conduïnt un Seat amb Artur Mas de copilot poden simbolitzar perfectament el fracàs absolut no només de l'anomenada tercera via, sinó dels tres segles de trajecte espanyol de Catalunya. De fet, vist amb la perspectiva d'uns quants mesos, sembla molt evident que la successió monàrquica d'aquest mes de juny -opaca i precipitada- estava molt més pensada per treure del mig un personatge massa tèrbol i impopular, que no pas per dotar la monarquia d'algun marge de mediació en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Joan Carles I molestava, però això no vol dir que a Felip VI li hagin volgut donar feina.

El cas és que durant unes poques setmanes Felip de Borbó va significar, potser, l'última esperança d'evitar la ruptura entre el règim espanyol i Catalunya a través d'una hipotètica negociació. A ell va apel·lar el PSC, aleshores liderat per Pere Navarro, i fins i tot s'hi va referir el propi Artur Mas, esmentant una possibilitat de mediació que el govern del PP va desmentir, de forma ràpida i categòrica, a través de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Al capdavall, per borbonejar els catalans ja hi ha Mariano Rajoy.

Però, al final, el fet objectiu és que, políticament, Felip VI ha resultat una nul·litat. Les seves visites a Catalunya han tingut un aire creixentment anodí, fins arribar al somriure beneitó de la Seat... La fórmula és F6=0.