La història té sotragades. De fet, la història és una cadena de sotragades que l'èpica del relat posterior la decora a gust de l'actualitat del moment. Per això, d'aquí unes generacions mirarem aquest moment amb un punt de recança perquè serem conscients que no vam gaudir prou, ni amb prou intensitat, la veritable revolta que tots plegats estàvem fent.
Recordarem que aquella tardor del 2014 els que sempre havíem estat vençuts aixecàrem la mirada amarats del valor que només tenen els que se saben conscients de la seva raó. Els que sempre havíem amagat la derrota en la trinxera de la resistència vam alçar els ulls davant un adversari avesat a la infàmia, la mentida i l'amenaça.
Els que fins al moment només havíem gosat sobreviure vam decidir escriure la nostra pròpia història. No només vam perdre la por sinó que ens vam fer responsables del nostre futur i vam omplir els carrers de dignitat. Vam aprendre a guanyar.
Els que fins al moment només havíem gosat sobreviure vam decidir escriure la nostra pròpia història. No només vam perdre la por sinó que ens vam fer responsables del nostre futur i vam omplir els carrers de dignitat. Vam aprendre a guanyar.
I si algun dia, el delit de viure ens fa dir adéu als records, només caldrà que els nostres fills ens preguntin: “Pare, què va passar aquella tardor del 2014?”. “Que ho vam fer V”. Dijous tenim una cita.
